Una punta on confluïxen dos camins (apunts)

La Punta de Plana, en altres temps de Cucorell, on confluïxen dos assagadors.

A la dreta, el que es coneix ara com a l'Assagador i en temps antics com a camí vell de Segreny a València. Segreny era un poble situat a poca distància, entre l'assagador i el Xúquer. I és on hi havia un gual per a travessar el riu, pas del qual parla Jaume I, entre Segreny i Polinyà. Per cert, hi ha qui troba ressemblança entre els topònims Segreny i Sucro.

A l'esquerra, un camí també conegut com a assagador, el primer assagador, i que passa entre l'Alteret (el famós de les troballes) i la Vint-i-huitena (on hi ha les Paretetes, segons documents antics) i va a parar al camí de Pardines i també al d'Algemesí, prop del darrer gual conegut del Xúquer, entre l'Estret i les Pruneres de Gumersilda (encara hi ha gent major que ha travessat a peu el riu per eixe punt, prop del que ara es coneix com a l’antic tir de plat). Per un tram del camí és per on ha de passar la ronda nord d’Albalat, a vore si encara ix Sucro!, si és que para per ahí.

Però tornem a l’Assagador, el de la dreta. És un camí que discorre en direcció nord-oest – sud-est i és el límit secular entre l’horta i la marjal (és a dir, entre terra ferma i terra palustre, marjalenca). Una curiositat del camí és que a tothora es veu el Montgó, si mirem cap al sud-est (per això en Albalat el vent de sud-est es diu montgó), i les muntanyes que voregen la vall dels Alcalans, el camí del Magre, si anem cap al nord-oest.

Bé, la Punta de Plana, un lloc per on deu haver passat molta gent al llarg de la història.