Albalat de cap a cap

Tot seguit hi ha les imatges de diversos plànols que va fer Jesús Quintana Martí. Segons que s'indica en cada un, dels anys 1936, 1967 i 1968.  Són ben interessants per moltes raons: per vore com canvià el poble en qüestió d'unes poques dècades, quins eren els noms dels carrers en temps de dictadura, com hem canviat horts, séquies, sequers i tarassanes per carrers, cases i finques, o fins i tot per curiositats com ara saber quan obrí un banc en el poble, del qual encara hi ha una gran pintada en el carrer de Peris Mencheta. I de segur que per a trobar-hi molts detalls més!  Diuen que saber d'on venim és important per a saber on estem i cap a on volem anar.  Moltes gràcies a Cristóbal Quintana Rumbau per compartir els plànols. 

Comencem el recorregut pels noms dels carrers més antics del poble (per cert, si teniu més informació i voleu compartir-la per ací, de categoria!) Imatge treta d'un plànol de 1879 Carrer ample de Sueca . Carrer d’eixida a Sueca i es diu ample perquè en comparació amb la resta de carrers antics era molt més ample. Carrer de Cavallers . Probablement es posà eixe nom perquè hi havia cases benestants, com ara la Casa del Bou, com també n'hi havia en el carrer paral·lel. Fins al segle XIX es digué carrer del Castell al Forn (probablement fa referència al forn de Santamaria o ben a la vora, enfront del BBVA, que es diu que és on hi havia el forn més antic del poble). Carrer de l’Esparteria . Segurament en alguna casa es treballava l’espart. Apareix amb eixe nom des d’antic. Carrer de l’Hort de Botes . Abans de hi haure cases hi havia l’hort. Carrer de l’Hortet . El carrer portava a un hort, que era per al rector del poble. L’hortet dalt o baix devia estar on ara hi ha les ca

Al llarg d'un any, de gener del 2021 a gener del 2022, i xafant moltes vegades el terme, he pogut elaborar un mapa dels ullals, els brolls i les séquies que naixen al terme i van cara avall, cap al nord, a trobar l'Albufera.   Esta entrada és només per a mostrar ací la imatge del mapa fet, per a conéixer una miqueta més eixe tresor natural que tenim. I és que conéixer el territori de l'aigua pot servir: per a avaluar-ne l'estat i dur a terme accions de millora o de conservació mesurar l'aportació que es fa a l'Albufera (en qualitat i quantitat) replantejar els límits del parc natural (de fet, ullals ben importants com els del Mallorquí, brolladors com els del camí de Moncofa o la séquia de la Senillera estan fora del parc) plantejar projectes ambientals i agrícoles sostenibles ... Bé, falta molta faena per fer, com ara geolocalitzar tots els punts, analitzar l'aigua, mesurar cabals... que ja queda fora de l'abast al qual s'arriba des d'ací. Tot i

Hi han molts noms de lloc ací i en qualsevol banda que són més vells que l’anar a peu, que es poden documentar en textos antics, com és el cas, per exemple, de la Madre o la Fleixinera a Albalat, i hi han topònims dels quals no podem saber si són vells o jóvens, perquè no apareixen en textos antics, però la gent pot tindre’n la percepció que són de tota la vida. I això passa amb el pont de la Fàbrica, si no l’errem. No apareix en documents antics, almenys els que s’han pogut consultar dels que hi ha publicats, però la gent el coneix de sempre, de tota la vida. Ara bé, «de tota la vida» hi ha qui diu que només pot abastar l’espai temporal d’un parell o tres de generacions. I d’això en parlarem més avall; ara toca situar-se en el terme. El pont de la Fàbrica passa per damunt de l’Escorredor al final del camí de l’Alter, on trenca cap a l’est per a trobar el camí de la Fleixinera, prop d’on hi ha les bassotes de Pasqual . És a dir, està situat entre les partides de l’Alter, la Fleixin

Després de les entrades del blog sobre la parada que hi ha al final del camí de l'Algoleja , entre Albalat i Sueca, i sobre  l’eixida que vam fer per la Tancada , toca tornar a mamprendre el recorregut per Albalat de cap a cap allà on el vam deixar: a «les Índies d’Albalat», com es referix el text de «Notícia de la partida de Flexinera» (Hernandis, 2007, 71) per a parlar de la dita partida, i encara amb més raó de la part de la qual es parla ací, que en podríem dir «les Índies de la Fleixinera», perquè és la part més al nord de la partida, la que para més lluny del poble. Es tracta de les conegudes com a bassotes de Pasqual. Les bassotes de Pasqual estan situades entre la séquia de Setze Pams i el camí de la Fleixinera (límit est), el Pantà (nord) i l’Escorredor (oest), al final de la Fleixinera, vora on ara hi ha un camí que unix els camins de la Fleixinera i el que ve de l’Alter pel pont de la Fàbrica (camí i pont dels quals tracta l’entrada següent del blog). Ara que ja es

*Vaja per davant que el que hi ha tot seguit és una entrada provisional escrita amb presses i correres, disculpeu els errors.  Com passa sovint, hi han realitats (fets, objectes...) que passen desapercebudes, perquè estan ahí «de tota la vida», les trobem normals o en «no fer-se notar» és com si no estigueren, o ja no tenen ús, o per milanta raons més. Però a voltes ocorre que uns ulls ignorants d’eixa realitat la troben, de casualitat, i apareix la curiositat, almenys, de retratar-la (en el sentit estricte de fer-ne un retrat, una foto) i un cas així passà per la primavera pandèmica del 2020. I a voltes, coses de la vida, eixa foto arriba, al cap del temps, a algú que en vore-la troba que el que s’hi veu és un element notable i digne de preservar. Pere Hernandis arran de vore fotos del trestellador escriu a través de les xarxes  el que hi ha tot seguit : « Habitualment quan pensem en el patrimoni, a nivell artístic, arquitectònic, històric, ens venen al cap els grans edificis, en