Albalat de cap a cap

  Ara fa mig any es va fer una eixida pel terme d’Albalat amb l’objectiu de conéixer-lo una miqueta més, mirar-lo d’una altra manera i posar-lo en valor. Conéixer una part del patrimoni natural que tenim, que determina el territori i que és l’hàbitat de moltes espècies animals i vegetals; del patrimoni l’arquitectònic, en este cas els vestigis de les sénies, i de l’etnològic (usos i tècniques de reg). Un recorregut que mostra com canvia la mirada envers l’entorn: d’intentar dominar-lo i controlar-lo a pretendre entendre’l i integrar-lo. Tot seguit n’hi ha un resum. Tant de bo que es puga tornar a fer l’eixida més voltes amb les esmenes i les aportacions que s’han fet posteriorment i sisquera que servisca per a posar en valor el territori, conservar-lo i millorar-lo.   La ruta comença amb l’emmarcament i la descripció de l’espai físic de la marjal d’Albalat per a entendre per què «ací pegues una aixatà i ix aigua», com diu qui coneix el terme. L’aigua en el territori és l’eix central de

A voltes u no veu la singularitat d’una cosa, d’una menja, d’una expressió, d’una realitat..., perquè la coneix de tota la vida, però a voltes passa que es mira més lluny i veu que el que per a u és normal, no es coneix en un altre lloc, fins i tot ací al costat. I això passa amb els regants. Hi ha gent del poble, sobretot que ja té una edat i gent que s’ha dedicat o es dedica al camp que sap que hi han unes séquies que tenen un nom específic: regant . Com també hi han séquies, escorredors, reguerots, cubelles (en altres temps), sequiols, braços, canals, regadores... i cada un té unes característiques i servix per a una cosa (ací no és el lloc per a parlar-ne, per espai i sobretot per ignorància, però es poden consultar diverses obres que en parlen o demanar-ho a la gent major o a qui fa de regador o de sequier, que de segur que en saben a muntó). Ací ens centrem en el recorregut de cap a cap d’Albalat que anem fent a poc a poc. Com que vam deixar la cosa per la partida de Catalina