Els llocs antics: els antigons i les paretetes (Albalat, el camí de... 9) (esborrany)

 

1.    Antigons

L’Antigor, els Antigós, els Antogors i els Antigolls són noms que apareixen alguna volta en documentació antiga (segles setze i dèsset) per a referir-se a un lloc d’Albalat, que estaria molt bé situar exactament, però que ara com ara, amb la informació que es coneix, és ben complicat de fer-ho. I què volen dir eixos noms? Vejam-ho.

En 1538, Pere Antoni Beuter diu en «Primera part de la Història de València» (UV, 1998, p. 112): «Quan gran població fon Saguntho, de l'anphiteatro que fins ara dura se pot compendre: los de Morvedre li dihuen huy los Antigons, per no saber-li altre nom».

El DCVB diu que els antigons són «ruïnes d’edificacions molt antigues, sien romanes, sien pre-romanes (val., mall.)». I posa com a exemples el carrer dels Antigors de Sagunt (actualment es diu d’Antigones) pròxim a les ruïnes del teatre romà, la partida saguntina l’Antigó d’Albasset, que conté ruïnes molt antigues, i els Antigons, navetes prehistòriques que hi ha dins de la possessió de ses Eretes a Artà. I definix antigot com a «paret megalítica, a manera de murada, que s’estén en línia recta o angulosa i se sol trobar prop de les taules, talaiots i altres construccions prehistòriques» de Menorca.

Coromines, en l’entrada antic del Diccionari etimològic, entre molta més informació, parla de l’Antigó de Cambrils, dels Antigons de Puçol i els de Sagunt i que a Riba-roja li expliquen que gasten la paraula antigor amb el significat ‘depòsit de restes arqueològiques’.

L’AVL definix antigó com a ‘edifici molt antic mig derruït’.

I en el nomenclàtor toponímic valencià apareixen diversos Antigons, i curiosament n’hi han tres, a Sagunt, Puçol i Museros, ben a prop de la via Augusta. I també a Alacant, Benalua-els Antigons, situats en un espai que, si no l’erre, pareix que també té història ben llarga (¿algú d’allà ens ho pot aclarir?).  

Res, que pareix que si es pogueren situar els Antigons albalatencs, alguna pista del nostre passat ens podrien donar, pel significat que pareix que té la paraula.

 

2 Les Paretetes

En un text de començament del segle díhuit hi ha el fragment següent: «En la distància que hi ha de les cases de la vila fins a les partides de les marjals, hui no resten ningunes caseries, sols queden senyals d’edificis en la partida de les Paretetes, que antigament devia de ser casa, però no hi ha memòria d’hòmens».

En el mateix text, les Paretetes apareixen més voltes:

-          el caminàs de les Paretetes, que es referix a l’actual Assagador entre el pont de Sant Pere i el camí de la Mola;

-          en descriure el camí vell de Segreny a València, diu que «pren cap a les Paretetes i aplega al pont de Sant Pere, [...] vora del Camp Redó i travessa el camí de Palmella»;

-          hi ha un «escorredor de les Paretetes que dona cap al pont de Sant Pere», i

-          hi ha un altre «escorredor de les Paretetes que ix de la Vint-i-huitena al camí de Segreny».

Segons que es descriu, les Paretetes són ben fàcils de situar, dalt o baix entre el Camp Redó, Vila-seca (¿vila-sikka, ‘la vila del camí’?), la Manga i pot ser que fins a l’altura de la Sort del Moro –que enfronta amb el sequer de Rumbau–, és a dir, la banda nord de la Vint-i-huitena, en el límit secular entre l’Horta i la Marjal, vora l’antic camí de Segreny a València.

De Paretetes, no només en trobem per ací, n’hi ha per altres bandes i la major part tenen en comú que són llocs on hi ha restes arqueològiques. Com ara a l’Énova, on s’ha trobat una vil·la romana, a Montcada hi ha les Paretetes dels Moros, amb restes d’una vil·la romana també, a Alcàsser hi ha les Paretetes Roges amb vestigis d’una vil·la tardoromana o a l’Albagés hi ha la balma de les Paretetes, amb un jaciment arqueològic que pareix que es remunta molt més arrere. També hi ha unes Paretetes a la Pobla de Vallbona i a Quart de Poblet.

El topònim Paretetes es pot relacionar amb un nom que tenim ben a prop, amb Pardines, que ve de parietines, que vol dir justament ‘les paretetes’, ‘les ruïnes’.

 

3 Antigons, Paretetes... Sucro?, vil·les?, què devien ser? Escarbem?

Els Antigons no es poden situar amb la informació que tenim, però el que és ben clar és que estaven en un lloc fora del que ara coneixem com a part antiga del poble. Les Paretetes pareix que és més fàcil de situar-les, pels textos citats.

A partir de la informació que ens dona la toponímia històrica i de parar-se a vore com és el territori, sorgixen preguntes, dubtes, consideracions...:

-          ¿Els Antigons i les Paretetes poden referir-se a un mateix lloc? Podria ser, tot i que en el capbreu de 1636 apareixen els dos noms, de la qual cosa es podria deduir que fan referència a dos llocs diferents.

-          Seguint el recorregut dels escorredors dits de les Paretetes, arribem a l’Alteret, cosa que ens podria plantejar pensar que les Paretetes estarien en l’Alteret, on es va fer la famosa troballa que va servir per a començar a situar Sucro ací. Però això invalidaria la descripció que es fa del camí de les Paretetes, que clarament és l’actual Assagador.

-          El lloc on situa les Paretetes el text citat és vora un camí ben important històricament, l’Assagador, que servia per a vindre de València a Segreny i passar el riu Xúquer, com va contar Jaume I. Les Paretetes estarien en un lloc alt, en comparació amb els voltants, i relacionats amb un espai també conegut com a Vila-seca, que tot i que pot ser un topònim derivat d’un cognom, també pot vindre de vila-sikka, la vila del camí (l’Assagador, camí vell de Segreny a València), que lliga amb el lloc.

-          Llavors, ¿podria ser que els Antigons es referiren a l’Alteret i les Paretetes a l’espai vora l’Assagador? De restes arqueològiques a flor de terra, en superfície, tot i que diuen que no són concloents, n’hi ha en els dos llocs i per tota la Vint-i-huitena.

-          Com es deia en un comentari sobre les darreres prospeccions que s’han fet, pot ser que els nuclis habitats hagen variat al llarg del temps, o que n’hi haja hagut diversos, com ocorre en altres llocs i com ens descriu la toponímia: les Paretetes, els Antigons, les ruïnes d’algun lloc.

-          ¿Escarbem a vore què hi ha? En l’Alteret, vora l’Assagador, dins del poble...