Albalat de cap a cap

Després de les entrades del blog sobre la parada que hi ha al final del camí de l'Algoleja , entre Albalat i Sueca, i sobre  l’eixida que vam fer per la Tancada , toca tornar a mamprendre el recorregut per Albalat de cap a cap allà on el vam deixar: a «les Índies d’Albalat», com es referix el text de «Notícia de la partida de Flexinera» (Hernandis, 2007, 71) per a parlar de la dita partida, i encara amb més raó de la part de la qual es parla ací, que en podríem dir «les Índies de la Fleixinera», perquè és la part més al nord de la partida, la que para més lluny del poble. Es tracta de les conegudes com a bassotes de Pasqual. Les bassotes de Pasqual estan situades entre la séquia de Setze Pams i el camí de la Fleixinera (límit est), el Pantà (nord) i l’Escorredor (oest), al final de la Fleixinera, vora on ara hi ha un camí que unix els camins de la Fleixinera i el que ve de l’Alter pel pont de la Fàbrica (camí i pont dels quals tracta l’entrada següent del blog). Ara que ja es

*Vaja per davant que el que hi ha tot seguit és una entrada provisional escrita amb presses i correres, disculpeu els errors.  Com passa sovint, hi han realitats (fets, objectes...) que passen desapercebudes, perquè estan ahí «de tota la vida», les trobem normals o en «no fer-se notar» és com si no estigueren, o ja no tenen ús, o per milanta raons més. Però a voltes ocorre que uns ulls ignorants d’eixa realitat la troben, de casualitat, i apareix la curiositat, almenys, de retratar-la (en el sentit estricte de fer-ne un retrat, una foto) i un cas així passà per la primavera pandèmica del 2020. I a voltes, coses de la vida, eixa foto arriba, al cap del temps, a algú que en vore-la troba que el que s’hi veu és un element notable i digne de preservar. Pere Hernandis arran de vore fotos del trestellador escriu a través de les xarxes  el que hi ha tot seguit : « Habitualment quan pensem en el patrimoni, a nivell artístic, arquitectònic, històric, ens venen al cap els grans edificis, en