Albalat de cap a cap

Si es mira un mapa que continga la línia del terme d’Albalat (que per cert té la forma com d’una A majúscula), a la part nord-est, al sud de Catalina, hi ha com una punta que mira cap al sud.                                                                  Imatge treta del Cadastre. Algú sap per què fa eixa punta? És una pregunta a la qual, potser, hi ha algú que pot respondre o hi ha algun document oficial o històric que ho aclarix, però ara com ara, mentre s’escriu este text, no s’ha sabut trobar eixa informació (si algú en sap alguna cosa i vol compartir-la, de categoria!). Bé, anem passejant a vore què hi ha per allí. S’hi pot anar pel camí de la Mola a buscar el pont de l’Anell i en acabant pel camí del Realenc o pel de la Costera i en acabant pel dit camí del Realenc (ací hi ha una ruta des del poble:   https://goo.gl/maps/Qwerpy98XQmAdPDt9 ). En arribar cap al final del camí del Realenc, on gira cap a l’est hi ha una fita vora el regant de Senent (del qual es parlarà un al

Catalina Part del terme que hi ha a l’extrem nord-oriental, fita amb Sueca. Catalina és una zona que delimita l’aigua, com passa en una gran part del terme. En este cas, pel nord, la séquia de Setze Pams, per l’est i el sud-est, l’Escorredor del Menescal (ja terme de Sueca), i per l’oest, el regant de Senent. En Catalina, hi ha unes quantes basses on es fa arròs cada any, com deu haver passat des de fa molts molts anys. Però una de les característiques actuals més destacables és que per Catalina passa l’autovia i la via de tren. Sí sí, podem dir que per Albalat passa l’autovia A-38 i el tren de la línia Gandia-València, tot i que no para. Així que Catalina deu ser la zona del terme que més gent veu passar (a tota velocitat!), però alhora és un lloc una miqueta inhòspit, per les mateixes infraestructures dites que la travessen pel mig. De fet, s’han d’agarrar tres camins diferents per a poder recórrer tot Catalina:        Per a arribar a la banda d’ací, la que hi ha més prop

  Part baixa del terme, situada a l’extrem nord, entre el camí que fa de fita amb els termes de Sollana i Sueca, i l’Escorredor, la séquia del Barranc i el braç que ve de la séquia de l’Ullal.  A   la part de baix de la partida de la Fleixinera i de l’Alter.  Actualment hi ha unes poques basses on es fa arròs cada any. El camí del Pantà, de terra, comença, a l’oest, en el creuer amb el camí de la Séquia de l’Ullal i el que ve de Palmella i, a l’est, a on la séquia de Setze Pams canvia de direcció (de sud-nord) cap a l’est. Segons el Cadastre, la part occidental del camí és d’Albalat, la d’enmig (on hi ha el pont de les Baranes) és de Sollana i la part més oriental és de Sueca. Punt on confluïxen la séquia del Barranc i l'Escorredor. El Pantà apareix en textos antics, com ara en Notícia. Vila d’Albalat de la Ribera (P. J. Hernandis, Ajuntament d’Albalat, 2007): «Dividix los termes de Albalat i Sueca a mà dreta la séquia dita d’Armengol [Setze Pams] i a mà esquerra tres

Comencem pel nord 1. El pont de les Baranes Pont al límit nord del terme sobre l'Escorredor, en la fita amb Sollana. Forma part del camí del Pantà. Es diu de les Baranes perquè... perquè diuen que tenia baranes. I és que ben sovint els noms de lloc el que fan és descriure com és el lloc o dir-ne alguna característica. Bé, ara queda el nom, sense baranes. Vista des del pont de les Baranes sobre l'Escorredor cap al sud. I el lloc per a les posts de la parada de Cullera. Vista des del pont cap al nord. L'aigua d'Albalat cara l'Albufera. El camí del Pantà, que passa per damunt del pont. En l'enllaç següent hi ha una ruta per a anar passejant a peu o en bici del poble al pont de les Baranes (7,3 km): https://cutt.ly/ubiLrq7 Per cert, la informació del nom de la parada de Cullera arriba arran de publicar esta entrada per xarxes. Gràcies a Víctor Garcia Cabrera per la info!