Albalat de cap a cap (3). Catalina

Catalina

Part del terme que hi ha a l’extrem nord-oriental, fita amb Sueca. Catalina és una zona que delimita l’aigua, com passa en una gran part del terme. En este cas, pel nord, la séquia de Setze Pams, per l’est i el sud-est, l’Escorredor del Menescal (ja terme de Sueca), i per l’oest, el regant de Senent.

En Catalina, hi ha unes quantes basses on es fa arròs cada any, com deu haver passat des de fa molts molts anys. Però una de les característiques actuals més destacables és que per Catalina passa l’autovia i la via de tren. Sí sí, podem dir que per Albalat passa l’autovia A-38 i el tren de la línia Gandia-València, tot i que no para.

Així que Catalina deu ser la zona del terme que més gent veu passar (a tota velocitat!), però alhora és un lloc una miqueta inhòspit, per les mateixes infraestructures dites que la travessen pel mig.

De fet, s’han d’agarrar tres camins diferents per a poder recórrer tot Catalina:

•       Per a arribar a la banda d’ací, la que hi ha més prop del poble: pels camins del Realenc o de la Fleixinera. En l’enllaç hi ha una ruta marcada pel de la Fleixinera (7,2 km): https://goo.gl/maps/n21TrvwMpS6tn37YA
•      Per a arribar a les basses que hi ha entre l’autovia i el tren, s’ha de pegar una miqueta més de volta (12,2 km) per a agarrar la via de servici que hi ha entre l’autovia i la via: https://goo.gl/maps/gBCp7bZtSVekrsAk9
•      I per a arribar a la punta més al nord-est, on s’acaba el terme (10,4 km), s’ha d’agarrar un camí que va vora via de tren per la banda de Sueca: https://goo.gl/maps/NnYKfGr9aZdUXAar8

Bé, mirant-ho bé, ixen tres passejades per a tres dies!

A banda de vies, autovies i basses d’arròs, què més hi ha en Catalina?

Un riu d’aigua nascuda a Albalat i que ací fa cap a l’Albufera: la séquia de Setze Pams.

I un xicotet paratge d’allò més bonic de dos mil metres quadrats llargs que deu fer molt de temps que ningú xafa: la bassa triangular que ha quedat entre la via del tren i les séquies, un lloc ben bonic ple de vegetació amb una llastra de figueres vora via, que si encara no té nom, se’n podria dir les Figueres de Catalina.

 

Per cert, per què es deu dir Catalina? D’on deu vindre el nom?

Així de primeres, pareix que el topònim fa referència a un nom de persona, però hi ha diverses hipòtesis. Són les que hi ha tot seguit exposades breument:

•  Nom de persona. A favor d’esta hipòtesi hi ha que existixen altres topònims que contenen el nom Catalina on és clarament un nom de persona. En contra es pot argumentar que no hi ha cap partida o subpartida a la marjal d’Albalat que tinga nom de persona. De fet, la major part fa referència a característiques físiques (l’Alter, la Costera, el Pantà, Madre...). Tampoc hi ha documentació històrica (que sapiam) que parle de cap Catalina (com sí que passa en altres casos, com ara amb la caseta Omella, que fa referència al nom Omella documentat a Albalat).
• Lloc on es fa cotó. Els topònims Catalí i Catalina poden vindre de l’àrab qattanin, plural de qattan (‘assaonador que bat el cotó en floca’), derivat aràbic de qutn ('cotó'), és a dir, Catalina vindria a significar ‘cotoneria, lloc on es fa cotó’. Tot i que lingüísticament, en l’Onomasticon de Coromines, s’explica eixa evolució, la realitat física de la Catalina albalatenca, marjal documentada com a mínim des de l’època andalusina, fa que siga una mica complicat sostindre el topònim com a relacionat amb el cotó.
• On les aigües afluïxen a un mateix lloc. Del llatí CATINUS, que vol dir ‘olla’, i que passà a denominació geogràfica amb el significat de ‘conca d’aigua’, és a dir, lloc que es caracteritza perquè totes les aigües afluïxen a un mateix lloc. Coromines, tot i que ho explica això, ho descarta. Per tant, tot i que lingüísticament pareix que és complicat de lligar Catalina amb CATINUS, el que és cert és que correspon a la descripció física del lloc. De més a més, el mateix Coromines dona CATINUS com a etimologia del topònim algemesinenc Algadins, element físic pròxim i relacionat amb Catalina d’Albalat, ja que formen part de la mateixa classe de terreny: terreny que es caracteritza pel fet que totes les aigües que hi ha afluïxen a un mateix lloc. Per tant, ¿es podria lligar un topònim i altre? Les aigües dels Algadins i les de Catalina, nascudes d’ullals, fan cap, per canals paral·lels ben a prop, a l’Albufera.  

Bé, eixes són les hipòtesis que hi ha. Siga quin siga el significat de Catalina, ací la intenció ha sigut fer un xicotet recorregut per la Catalina actual.

I si teniu qualsevol altra informació sobre la zona, i voleu compartir-la per ací, ben vinguda i ben agraïda serà.