Albalat de cap a cap (2). El Pantà

 

Part baixa del terme, situada a l’extrem nord, entre el camí que fa de fita amb els termes de Sollana i Sueca, i l’Escorredor, la séquia del Barranc i el braç que ve de la séquia de l’Ullal. A  la part de baix de la partida de la Fleixinera i de l’Alter.

 Actualment hi ha unes poques basses on es fa arròs cada any.

El camí del Pantà, de terra, comença, a l’oest, en el creuer amb el camí de la Séquia de l’Ullal i el que ve de Palmella i, a l’est, a on la séquia de Setze Pams canvia de direcció (de sud-nord) cap a l’est.

Segons el Cadastre, la part occidental del camí és d’Albalat, la d’enmig (on hi ha el pont de les Baranes) és de Sollana i la part més oriental és de Sueca.

Punt on confluïxen la séquia del Barranc i l'Escorredor.

El Pantà apareix en textos antics, com ara en Notícia. Vila d’Albalat de la Ribera (P. J. Hernandis, Ajuntament d’Albalat, 2007):

«Dividix los termes de Albalat i Sueca a mà dreta la séquia dita d’Armengol [Setze Pams] i a mà esquerra tres sitis de mollons que hi ha de llevant a ponent, passat lo Pantano» (p. 24)

«Aplega dita partida [la Fleixinera] asta el terme de Sollana i Sueca, fins al Pantano, i passat lo Pantano, a poca distància, se trobaran tres sitis de mollons, de llevant a ponent, que dividixen los termes» (p. 71)

El significat de pantà ací a Albalat, òbviament, no és el d’una construcció hidràulica com la de Tous, el nostre topònim fa referència a un terreny fangós i de vegetació abundant on s’embassa aigua de manera natural.

Si u vol imaginar com devia ser la zona quan se li va donar el nom de Pantà només ha de llegir el fragment següent del clàssic de la literatura valenciana Curial e Güelfa (1442): «Dóna-li salt, vage fora dels cels e habite en los [...] pudents marjals fangosos, e, a forma de cullereta o ranapeix de pantà o marjal, visca en aquells pantans o marjals vils ab poca aygua, e solament los stius reviva, e los yverns no sie res...».

Però tornem al Pantà com és ara. En el camí del Pantà, hi ha el pont de les Baranes (del qual ja s’ha parlat), una caseta xicoteta i fites de terme.

En el Pantà confluïxen la séquia del Barranc i l’Escorredor, per a, en travessar el pont de les Baranes, mamprendre el camí cap a l’Albufera. 

En les dites séquies encara hi ha un parell de pontets per a passar de bassa a bassa.

I també hi ha, en l’Escorredor, la parada de Jupetí, uns metres més avall del pont de la Fàbrica (del qual es parlarà un altre dia).

Per a pegar una volta des del poble fins al Pantà es pot fer, per exemple, la ruta que hi ha en l'enllaç (15,7 km en total):https://goo.gl/maps/guHCHzYwP5SBz1K56

 

Afegitó (15.12.2021): després de diverses converses amb gent major del poble i no tan major, pareix que el Pantà hi ha qui considera que ja és terme de Sollana, cosa que pot indicar la percepció de la gent sobre un espai allunyat i amb unes característiques de terreny pantanós.