El pont de la Fàbrica


Hi han molts noms de lloc ací i en qualsevol banda que són més vells que l’anar a peu, que es poden documentar en textos antics, com és el cas, per exemple, de la Madre o la Fleixinera a Albalat, i hi han topònims dels quals no podem saber si són vells o jóvens, perquè no apareixen en textos antics, però la gent pot tindre’n la percepció que són de tota la vida.

I això passa amb el pont de la Fàbrica, si no l’errem. No apareix en documents antics, almenys els que s’han pogut consultar dels que hi ha publicats, però la gent el coneix de sempre, de tota la vida. Ara bé, «de tota la vida» hi ha qui diu que només pot abastar l’espai temporal d’un parell o tres de generacions. I d’això en parlarem més avall; ara toca situar-se en el terme.

El pont de la Fàbrica passa per damunt de l’Escorredor al final del camí de l’Alter, on trenca cap a l’est per a trobar el camí de la Fleixinera, prop d’on hi ha les bassotes de Pasqual. És a dir, està situat entre les partides de l’Alter, la Fleixinera i el Pantà.

 


El pont té una arcada ben bonica de cap a cap i en la part sud hi ha marcat un any, que si no erra la vista, és 1913. ¿Deu ser l’any de construcció o l’any en què s’hi va fer alguna reforma? Ni idea.



Uns metres més avall del pont, seguint l’Escorredor cap al nord, hi ha la parada de Jupetí (de la qual es parlarà en una entrada sobre l’Escorredor).

I fins ací arribaria la cosa, però no. En consultar mapes de començaments del segle XX per a una altra entrada del blog u es para a mirar-los bé i veu que el pont de la Fàbrica... Ui, el pont? Quin pont?! El pont de la Fàbrica no existia! No hi havia cap pont! Ni camí!

Si els mapes no estan equivocats i que no aparega en textos antics, ens situen el pont fa un segle i pocs anys com a molt! En 1913, segurament.

Tot seguit hi ha el detall* d’un plànol de l’Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1909.


Com es veu, el camí que coneixem com d’Enmig o de l’Alter s’acaba a l’altura de l’ullal de les Ànimes (on hi ha com un punt gros). Ni rastre del tros de camí cap al nord fins al pont ni del que travessa cap a l’est, cara el camí de la Fleixinera. Només l’Escorredor.

Per tant, podem situar la construcció del pont i del camí entre 1909 i 1913.

En revisions posteriors de l’Instituto Geográfico y Estadístico ja apareix el pont i el camí nous. Com es veu en el detall** següent en què hi ha en roig les actualitzacions fetes en el plànol, segons el document, en els anys 1929, 1937 i 1944.


Així que ja tenim situat en l’espai i en el temps, aproximadament, el pont. I com a conseqüència el camí.

El camí, curt –no arriba a tres-cents metres–, servix per a unir els camins de l’Alter i de la Fleixinera. I sorprén l’orientació que té, si la comparem amb la de la majoria de camins del terme. La major part dels quals tenen direcció més o menys sud-nord –excepte els assagadors i entradors–, direcció que està marcada per la dels corrents d’aigua, que ací és sud-nord de manera general, a buscar l’Albufera.

De fet, algun camí que té direcció est-oest, com el que hi ha entre el pont d’en Godes i el camí del Realenc, és justament perquè ahí l’aigua canvia de direcció durant eixe tram per a tornar a agafar de seguida via cap al nord cara l’Albufera.

Recapitulem: tenim un pont «nou» i un camí «nou» que està «de través». I això últim podia tindre conseqüències: quan la marjal està plena, l’aigua passa de bassa a bassa i entre séquies i escorredors, i en la partida on hi ha el camí, la Fleixinera, també, òbviament. I un camí, així de través, fa de dic, com un parada on l’aigua s’embassaria. Així que alguna solució hi hagueren de trobar.

I la solució, pareix, que es podia vore fins no fa tan de temps. De fet, deu hi haure gent del poble de quaranta anys en amunt que s’enrecorde que en eixe camí, abans de l’asfaltada actual, hi havia un tros que feia com una clotada, que era més fondo. Dalt o baix on està marcat en la imatge següent:


Té lògica que es fera una part més fonda i així l’aigua podia passar cara avall.

I en queda algun senyal? Alguna cosa pareix que hi haja. A banda i banda del camí, un pam per davall de l’asfaltada actual, es veu açò:




És a dir, la clotada que hi havia està feta d’obra, la resta de camí –més alt–, no. Té sentit la cosa: per a que no s'arrablira en passar l’aigua. Però tot el que s’ha dit és una suposició només. Estaria molt bé si algú que s’enrecorde poguera corroborar-ho. 

 I ara tornem a recapitular: un pont i un camí (travessa) fets entre 1909 i 1913 i una part del camí més fonda, segurament, per a deixar passar l’aigua cara avall. Pont i clotada, d’obra, de pedra i rajola, o dit d’una altra manera, de fàbrica. I, mira, ací entra el nom del pont.

El pont de la Fàbrica! Quina fàbrica? La primera volta que em parí davant d’eixe nom, fa molts anys, encara jove, pensí: «Fàbrica? Ahí enmig de la marjal! Això no té sentit!». Mira, pensava en una SUNFER de l’època, i, veges, això no tenia ni cap ni peus.

Però és que fàbrica, a banda del sentit de ‘lloc on es fabriquen productes’, vol dir ‘edifici, construcció’ i també ‘pedra o rajola de què es fa una construcció’. I eixos significats ja poden lligar més amb el cas de què parlem.

De més a més, en consultar l’Enciclopèdia del regadiu històric valencià trobem que es gasta la paraula fàbrica per a referir-se a:

a) un element integrant d’un sistema hidràulic,

b) un assut per a on es deriva un cabal d’aigua, 

c) una mota,

d) l’acció de construir infraestructures necessàries per a fer funcionar un sistema hidràulic.

Tots quatre significats es podrien aplicar en certa manera al cas de què parlem. Llavors, a què fa referència la fàbrica del nom del pont? Podria ser:

1) les pedres i rajoles de què està fet el pont,

2) que el pont estiga fet sobre una fàbrica o construcció anterior,

3) que es referisca a la fàbrica del camí, com a mota,

4) que es referisca a la part més fonda del camí feta d’obra, de fàbrica, com un assut,

5) o alguna altra realitat (que si algú en pot dir alguna cosa amb més fonament, ben agraïda serà).

Pegues a les hipòtesis fetes:

  • A la primera (1), en diríem, teòricament, pont de fàbrica, sense l’article, com pont de ferro.
  • En el cas de la segona no té molt de sentit que en aquella zona de la marjal hi haguera cap construcció anterior i en els mapes consultats no apareix res tampoc.
  • Segons la tercera, un camí, més alt que els voltants, fa de ‘mota’, això és cert, però no era la raó de fer-lo; la intenció, pareix clara, va ser unir dos camins.
  • En la quarta hipòtesi, si es referix al pas més fondo fet d’obra que hi havia en el camí, això voldria dir que tenia més importància, més entitat que el pont, i segurament hauria arribat com a nom a l’actualitat o com a mínim com a referència, però no he trobat ningú que me n’haja dit alguna cosa, només que hi havia una part del camí més fonda.

I fins ací la «investigació d’anar per casa» sobre el pont de la Fàbrica; moltes suposicions per resoldre, que tant de bo algú puga aclarir una micoteta més.

Però, bé, aprofitem el que sabem: que si anem passejant al pont de la Fàbrica i el travessem, segur que farem una volta ben bonica, perquè el paratge bé s’ho val.

En l’enllaç que hi ha ací trobareu una ruta ben bonica del poble al pont de la Fàbrica la qual passa prop d’unes quantes joies del terme: l’ullal Gros, l’ullal de les Ànimes, l’ullal de la Mula i els ullals de la Senillera. Vora catorze quilòmetres de passeig per a passar-ho bé i fruir de la natura i, si voleu, per a pegar-li alguna volteta més al nom de la fàbrica i a vore si ho aclarim més.

 

Fonts:

Paco Jordà, Batiste Aleixandre, Eduard Ferrús, Andrés March, Gabriel Latorre, Eugenio Messeguer, Maties Llopis i Roman Latorre

Diccionari Català-Valencià-Balear (https://dcvb.iec.cat/)

Institut Cartogràfic Valencià (https://icv.gva.es/va/)

Instituto Geográfico Nacional (https://www.ign.es/web/ign/portal/inicio)

Peris Albentosa, T. Enciclopèdia del regadiu històric valencià. València: Conselleria de Política territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Càtedra Demetrio Ribes, AVL, 2019.

 

* Detall tret d'un plànol que es pot consultar en el web de l'Insituto Geográfico Nacional. Hi he eliminat un parell de topònims per fer que destaque més clarament fins a on arribava el camí. I per una altra raó que s’explicarà en una entrada encara per fer.  

** Detall tret d'un plànol que es pot consultar en el web de l'Insituto Geográfico Nacional.

 

 

J. Jordà Mulet

Albalat, 20 de gener del 2022, fira de Sant Sebastià de Polinyà 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els llocs antics: els antigons i les paretetes (Albalat, el camí de... 9) (esborrany)

Ullals, brolls i séquies d'aigua nascuda

Fatara o Alfatara (Albalat, el camí de... 8) (II)