Les bassotes de Pasqual
Després de les entrades del blog sobre la parada que hi ha al final del camí de l'Algoleja, entre Albalat i Sueca, i sobre l’eixida que vam fer per la Tancada, toca tornar a mamprendre el recorregut per Albalat de cap a cap allà on el vam deixar: a «les Índies d’Albalat», com es referix el text de «Notícia de la partida de Flexinera» (Hernandis, 2007, 71) per a parlar de la dita partida, i encara amb més raó de la part de la qual es parla ací, que en podríem dir «les Índies de la Fleixinera», perquè és la part més al nord de la partida, la que para més lluny del poble. Es tracta de les conegudes com a bassotes de Pasqual.
Les bassotes de Pasqual estan situades entre la séquia de
Setze Pams i el camí de la Fleixinera (límit est), el Pantà (nord) i l’Escorredor
(oest), al final de la Fleixinera, vora on ara hi ha un camí que unix els camins
de la Fleixinera i el que ve de l’Alter pel pont de la Fàbrica (camí i pont
dels quals tracta l’entrada següent del blog).
Ara que ja estan situades les bassotes de Pasqual en el terme,
és moment de demanar-se per què tenen nom propi? Què tenen d’especial?
La segona part del topònim és fàcil d’entendre, les dites
basses eren en algun moment d’una persona de nom o cognom Pasqual (per cert, hi
han moltes basses que són de Pasqual el moliner, no sé si estes ho van
ser en algun moment, però això ací ara té igual).
Centrem-nos en bassotes. La paraula bassa per a la gent d’Albalat vol dir entre altres coses un lloc on s’entolla o s’embassa aigua de manera natural i també parcel·la d’arrossar, significat que segurament prové del primer. Així quan parlem dels camps d’arròs ens hi referim com a basses (la bassa de Collantes, les basses del moliner, «bassa que es ven a Albalat, bassa que compra un suecà», etc., etc.).
Que estes basses de Pasqual porten l’acabament -otes
pot voler dir dos coses: o que es tracta de basses molt grans o que són unes
basses on s’estaca molta aigua en comparació a d’altres. La primera hipòtesi no
correspon a la parcel·lació actual, ja que les basses que hi ha no són més
grans que les que es poden trobar en qualsevol altre part del terme (s’hauria
de trobar informació cadastral històrica per a saber-ho), així que toca
comprovar si això de bassotes es diu perquè hi ha molta aigua.
I a vista d’au es veu de seguida la cosa:
En les bassotes de Pasqual brolla aigua per tot arreu, com es
pot vore en les imatges que hi ha tot seguit fetes en diferents moments de l’any.
De fet, l’amo actual d’un dels arrossars que hi ha, un home
ja major de Sueca, em contà que una volta un home d’Albalat
li comentà que els hòmens majors deien que quan hi anaven a treballar estacaven
la botija en qualsevol d’eixos brolls d’aigua i l’omplien.
En molts altres punts de la marjal també brolla aigua (demaneu-ho
als tractoristes que treballen la terra, que els deuen conéixer tots), però en
el cas de les bassotes de Pasqual confluïxen molts punts on ne brolla i per això deu
haver-se consolidat el nom, per eixa característica del terreny.
Bé, un exemple paradigmàtic de com es la terra albalatenca, terra d’ullals i aigua entre el Xúquer i l’Albufera.
J. Jordà Mulet
Fonts:
Paco Jordà, Batiste Aleixandre, Eduard Ferrús i el propietari d'una de les basses de qui no sé el nom
Barberà, J. «El lèxic agrícola de
la Ribera Baixa», Quaderns de Sueca VI, Sueca, 1984.
Cortés, F.; Granell, L. «Vocabulari valencià del conreu, molinatge i comerç de l’arròs», Revista
valenciana de filologia, València, 1952.
Hernandis, P. J. Notícia Vila d’Albalat de la Ribera de Xúquer.
Albalat de la Ribera: Ajuntament d’Albalat, 2007.
Institut Cartogràfic Valencià (https://icv.gva.es/va/)
Peris Albentosa, T. Enciclopèdia
del regadiu històric valencià. València: Conselleria de Política
territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Càtedra Demetrio Ribes, AVL, 2019.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada