Albalat de cap a cap

L’Alter és un nom històric que ja apareix en el capbreu de 1636; també com a l’Alter de Sancho i de Gilabert. Es referix al terreny que hi ha al cap de l’actual carrer de l’Hortet, per on fins fa no res hi havia el sequer i la tarassana* de Tenedor, el sequer del Blanco i, per darrere, horts. I el significat que té, ‘elevació poc pronunciada del terreny’, és cabdal en un lloc com Albalat, vora riu. En 1704 trobem documentat el carrer de l’Hortet a l’Alter, que llavors tenia quatre cases i cinc veïns. Els horts que hi havia en l’Alter fins fa no res, segons llauradors del poble, no eren bons perquè, en ser un alter, no es regaven bé. De fet, hi ha qui conta que no s’entenia com es van poder vendre, però, clar, com a camps no eren bons, però per a fer cases, sí. I de fet, és un dels punts per a on ha crescut el poble. *Una tarassana és un lloc cobert sovint amb una mena d'entarimat de fusta de poca alçària per a guardar i conservar l'arròs fins que es venia, el que en altres lloc...

L’Alteret és el nom d’on ara hi ha l’institut Sucro i voltants, és un nom viu que no he trobat en documentació antiga. Vol dir ‘elevació poc pronunciada del terreny’, i pel diminutiu, poc elevada en comparació al terreny circumdant o als alters pròxims. És un terreny que ha canviat moltíssim de fa unes dècades cap ací, ja que ha passat de ser terreny conreat a urbanitzat. Vora l’Alteret trobem altres topònims que fan referència a llocs que ja no percebem, com ara el sequiol de Gasparo (colgat), la séquia de les Casetes (colgada en part), el camí de la Travessa o primer assegador , o els braços de l’Alteret , la Manga i Tenedor . El topònim de l’Alteret apareix en molts textos escrits recents d’investigació històrica, quasi sempre com a «l’Alteret de la Vint-i-huitena». Òbviament, eixe no és un nom que es diga a Albalat, ja que no li fa falta cognom. Ací, simplement és l’Alteret. Possiblement una de les primeres voltes que deu aparéixer escrit això d’«l’Alteret de la Vint-i-huitena» ...

  L’Arenàs és una partida de la Marjal situada entre el camí de la séquia de l’Ullal Gros i el del Mig i la séquia del Barranc, i fita al sud amb Fleixet i al nord amb la Perola i el Pantà. El nom està format per la paraula arena i pot ser que un hipotètic sufix augmentatiu - às , que indicaria que és terra que conté bona cosa d’arena, tot i que teòricament hauria d’haver donat arenassa , ja que arena és femení. També podria provindre d’ arenars i haver caigut la r , com passa en el topònim gater els Serrillars, que ha esdevingut el Serrillàs, però hi ha una pega i és que no hi ha documentat cap arenar , ja que per a ‘terreny format per acumulació d’arena’, el que trobem és arenal , com a nom genèric i com a nom propi de lloc. És un topònim singular també per altres raons, ja que, segons que pareix, no n’hi ha altre, com a mínim ací i en la resta de territoris de parlar valencià-català. N’hi trobem d’emparentats, com ara l’Arena ací a la Marjal albalatenca mateix, les Arenes a la ...

Barba-séquia és la terra que es rega directament de la séquia mare perquè hi fita. Segons l’ Onomasticon , el nom no ve «d’u que s’ha deixat la barba de fresc», ve de l’àrab bâb as-sāqiya , ‘porta de la séquia’. A Albalat hi ha Barba-séquia Algemesí, Barba-séquia Jovades, Barba-séquia Vint-i-huitena i Barba-séquia Salt, referida cada una a les terres que reguen directament de la séquia mare en cada una de les partides dites. A Llíria hi ha una partida de nom Barba-séquia, que és la que arreplega l’obra de Coromines. En l' Enciclopèdia del regadiu històric valencià hi ha el terme «reg de barba» i es definix com a modalitat de reg efectuat des de la séquia mare o el canal secundari a la parcel·la adjacent, sense necessitat que l’aigua circule per ramals d’inferior categoria, com ara filloles, o en el cas albalatenc, braços. L’expressió «regar de barba de séquia» (i «a barba de séquia») l’he trobada documentada en textos antics i segons que pareix és viva en diversos llocs on també e...

El Desembarcador Es coneix com el Desembarcador la trossada de marjal que hi ha entre el camí de l’Ullal de la Mula i la séquia dels Setze Pams. El nom pot provindre d’un temps passat no molt llunyà en el qual, en segar l’arròs, les garbes es treien en barqueta de les basses més fondes fins al Desembarcador, on ja es podien carregar en carro. Per la situació i els camins que hi ha, pot ser el mateix lloc que, en altres temps i en època de tirades, servia als caçadors per a anar en barqueta a les replaces i joques. Com podem llegir en un article de premsa de 1906, aquell any es va introduir «una millora de gran importància en construir un embarcador nou fins al qual es pot arribar còmodament en carruatge des del poble». Al cap de dos anys, en 1908 en trobem una altra referència, en este cas de millora de la carretereta que hi arribava. Sobre el vedat, les tirades, l'aigua que brolla ací, la Marjal i... l'embarcador Millores en la infraestructura viària del terme en 1908 El Desem...

  Fatara o Alfatara (Albalat, el camí de l'aigua... 8) (I) És la partida de la Marjal que hi ha entre el camí de Palmella, la Tancadeta, la Senillera i el Tintorer, i el nom l’he sentit dir així, amb al - i sense. Sense, Fatara, sobretot a les persones més arrelades a la terra.    A la partida hi ha la séquia de Fatara i la font de Fatara , en la qual fins no fa tant hi havia un got nugat a un cordellet per a beure l’aigua que en brollava; alguna volta, amb mon pare i mon germà, hi vaig anar de menut des del camp que féiem en Buda per a refrescar-nos. També hi ha el sequiol de Sang que naix a mitjan camí de la Tancadeta i aboca a la séquia de Fatara i en acabant a la Senillera, i el sequiol dels Recolzes , que naix prop del camí de Palmella i fent recolzes –quina obvietat!– arriba al caminàs del Morelló, on comença la séquia dels Nou Pams. Vora el camí que entra a la partida, a la banda de dalt, hi ha una caseta en la qual hi ha escrit el nom Fatareta , però ...

Tot seguit hi ha les imatges de diversos plànols que va fer Jesús Quintana Martí. Segons que s'indica en cada un, dels anys 1936, 1967 i 1968.  Són ben interessants per moltes raons: per vore com canvià el poble en qüestió d'unes poques dècades, quins eren els noms dels carrers en temps de dictadura, com hem canviat horts, séquies, sequers i tarassanes per carrers, cases i finques, o fins i tot per curiositats com ara saber quan obrí un banc en el poble, del qual encara hi ha una gran pintada en el carrer de Peris Mencheta. I de segur que per a trobar-hi molts detalls més!  Diuen que saber d'on venim és important per a saber on estem i cap a on volem anar.  Moltes gràcies a Cristóbal Quintana Rumbau per compartir els plànols. 

Comencem el recorregut pels noms dels carrers més antics del poble (per cert, si teniu més informació i voleu compartir-la per ací, de categoria!) Imatge treta d'un plànol de 1879 Carrer ample de Sueca . Carrer d’eixida a Sueca i es diu ample perquè en comparació amb la resta de carrers antics era molt més ample. Carrer de Cavallers . Probablement es posà eixe nom perquè hi havia cases benestants, com ara la Casa del Bou, com també n'hi havia en el carrer paral·lel. Fins al segle XIX es digué carrer del Castell al Forn (probablement fa referència al forn de Santamaria o ben a la vora, enfront del BBVA, que es diu que és on hi havia el forn més antic del poble). Carrer de l’Esparteria . Segurament en alguna casa es treballava l’espart. Apareix amb eixe nom des d’antic. Carrer de l’Hort de Botes . Abans de hi haure cases hi havia l’hort. Carrer de l’Hortet . El carrer portava a un hort, que era per al rector del poble. L’hortet dalt o baix devia estar on ara hi ha les ca...