L’Arenàs (Albalat, el camí de l’aigua... 5)

 

L’Arenàs és una partida de la Marjal situada entre el camí de la séquia de l’Ullal Gros i el del Mig i la séquia del Barranc, i fita al sud amb Fleixet i al nord amb la Perola i el Pantà.

El nom està format per la paraula arena i pot ser que un hipotètic sufix augmentatiu -às, que indicaria que és terra que conté bona cosa d’arena, tot i que teòricament hauria d’haver donat arenassa, ja que arena és femení. També podria provindre d’arenars i haver caigut la r, com passa en el topònim gater els Serrillars, que ha esdevingut el Serrillàs, però hi ha una pega i és que no hi ha documentat cap arenar, ja que per a ‘terreny format per acumulació d’arena’, el que trobem és arenal, com a nom genèric i com a nom propi de lloc.

És un topònim singular també per altres raons, ja que, segons que pareix, no n’hi ha altre, com a mínim ací i en la resta de territoris de parlar valencià-català. N’hi trobem d’emparentats, com ara l’Arena ací a la Marjal albalatenca mateix, les Arenes a la d’Algemesí o l’Arenal de Fortaleny –vora riu–, per posar-ne tres exemples de prop, però cap Arenàs.

D’Arenàs, només que n’he trobat un en la toponímia occitana, concretament a Niça, on hi ha l’Arenàs, vora mar. Curiosament, en el parlar occità niçard (de Niça) arenàs vol dir ‘al·luvió’, és a dir, sediments que depositen les aigües corrents, cosa lliga molt amb l’Arenàs albalatenc.

Ací, al País Valencià, el que hi ha és, en terres de parla de base aragonesa, El Arenazo a la Puebla de San Miguel, al Racó d’Ademús, i un barranc amb el mateix nom a Villahermosa, que pot ser que tinguen un significat semblant.

Bé, a l’Arenàs hi ha unes quantes basses, i s’hi fa arròs. I com la resta de basses de la Marjal d’Albalat, tenen aigua fresca, ja que l’aigua va corrent entre séquies, a una banda i altra de les basses, en este cas s’omplin de l’aigua de la séquia de l’Ullal i escorren pel regantet que hi ha vora el camí del Mig, per això diuen que bassa que es ven a Albalat, bassa que compra u de Sueca, perquè ací l’arròs es fa amb aigua fresca d’ullal, a diferència de la major part de camps suecans que s’omplin d’un a altre i amb aigua del riu –i no de séquia a séquia i amb aigua d’ullal.

A banda de basses d'arròs, s’hi ha de destacar la font de l’Arenàs, a mitjan partida. En molts moments de l’any es pot vore clarament. D’eixe lloc em conta un home de camp del poble la història de quan s’estacà una haca i quasi no van poder traure-la entre tres o quatre. De segur que d'històries per l’estil n’hi deuen haver passat un cabàs, a l'Arenàs i per tot el terme.

Un retrat dels flamencs que van parar uns quants dies per la partida ara fa unes setmanes i la font de l’Arenàs enmig d’una bassa.

Afegitó

En un parell de plànols fets a mà del segle passat la partida consta com a l’Arenal. Deu ser una ultracorrecció, ja que el nom viu és l’Arenàs.

Agraïment

He de donar les gràcies a Joan Giner Monfort pels comentaris que em va fer sobre el topònim, que van servir per a replantejar la cosa.