Noms dels carrers del poble 1. Carrers de la part antiga del poble (apunts)

Comencem el recorregut pels noms dels carrers més antics del poble (per cert, si teniu més informació i voleu compartir-la per ací, de categoria!)

Imatge treta d'un plànol de 1879

Carrer ample de Sueca. Carrer d’eixida a Sueca i es diu ample perquè en comparació amb la resta de carrers antics era molt més ample.

Carrer de Cavallers. Probablement es posà eixe nom perquè hi havia cases benestants, com ara la Casa del Bou, com també n'hi havia en el carrer paral·lel. Fins al segle XIX es digué carrer del Castell al Forn (probablement fa referència al forn de Santamaria o ben a la vora, enfront del BBVA, que es diu que és on hi havia el forn més antic del poble).

Carrer de l’Esparteria. Segurament en alguna casa es treballava l’espart. Apareix amb eixe nom des d’antic.

Carrer de l’Hort de Botes. Abans de hi haure cases hi havia l’hort.

Carrer de l’Hortet. El carrer portava a un hort, que era per al rector del poble. L’hortet dalt o baix devia estar on ara hi ha les cases entre els números 33 i 71.

Carrer de la Barca (dalt la mota). El pas de la Barca unia, abans que hi feren el pont (1917), les dos bandes del Xúquer. Hi ha pas de barca documentada al final de l’actual carrer del Pont i també al final del carrer del Riu. El braç de la Barca és una séquia que comença vora el Molí de Pasamar i roda el poble al costat de la mota fins que acaba al riu a l’altura del final del carrer del Crist. Té eixe nom probablement perquè en altres temps prop d’on naix, vora el Molí, hi ha documentat un pas de barca.

Carrer de la Canaleta. Hi havia una canaleta de reg; la gent major encara l’ha coneguda.

Carrer de la Morera. Segons documents antics, pareix que en algun moment hi hagué una morera. Per cert, les moreres eren element important en el món de la seda, món del qual formava part el poble, com ara la Casa del Bou.

Carrer de la Séquia. Hi passava la séquia d’Albalat, braç de la Séquia Real del Xúquer, que ara passa més al nord (per a on ha d’anar la ronda nord). Les portelles de les cases de la Gran Via i del carrer de l’Hortet donaven a la séquia i moltes tenien una portelleta xicoteta per a accedir-hi; vora les escoles velles encara hi ha la frontera d’una casa amb portelleta xicoteta.

Carrer de la Torreta. Fa referència a una antiga torreta de la qual només se sap que ja apareix citada en documentació antiga. Diuen que si estava situada entre el cantó de l’actual carrer de Peris Mencheta i les dos o tres primeres cases del carrer de la Torreta. En un document antic apareix el topònim àrab Alboraig per a referir-se al poble, i en àrab alboraig vol dir ‘la torreta’.

Carrer de Montesa. Fa referència al poble de Montesa i a l’orde militar del mateix nom. En altres temps es deia el carrer del Clot perquè anava a parar a una zona més baixa, prop de les escoles noves. De fet, encara hi ha gent major del poble que coneix el tros que abasta entre les escoles noves i el creuer entre els carrers de la Torreta i Sebastià Figueres amb el nom del Clot. I és que està més baixet; caminant des de la placeta de Sant Roc o venint pel carrer de la Torreta es veu com hi ha una micoteta de baixadoreta. ¿La nova escola es podria dir CEIP El Clot, no?

Carrer de Pardines. Fa referència a l’antic poble de Pardines, que ara només és una partida del terme d’Algemesí, on només queda una paret. A Albalat encara hi ha el sobrenom de pardineros.

Carrer de Peris Mencheta. Històricament s’ha dit carrer de Sant Antoni. Peris Mencheta fou un diputat suecà que va intervindre perquè es fera el pont.

Carrer de Sebastià Figueres. És un carrer que té poc de temps. Es va obrir en assolar l’edifici de darrere de l’ermita (on hi havia l’antic hospital) i les cases que hi havia entre els carrers de Cavallers i de la Torreta en la dècada dels setanta. Sebastià Figueres va ser qui va fer fer l’església de Sant Pere actual. 

Carrer de Segreny. Fa referència a l’antic poble de Segreny, que ara només és una partida del terme. En una obra en l’ermita es van gastar materials de les restes de Segreny. Entre Segreny i Polinyà hi havia un gual, un pas de riu documentat en l’època de Jaume I.

Carrer del Bon Aire. ¿Es deu dir així per què hi fa bon aire? L’orientació bona la té (est o oest) i, fins fa no fa tant, el cap del carrer (a mitjan de l’actual) donava directament al camp cara llevant. En un plànol del segle XIX apareix amb el nom de carrer de les Eres.

Carrer del Cabanyal. Hi havia el «barri» del Cabanyal, amb barraques i cabanyes. La part de darrere de les cases donava al riu. Té un equivalent en el Cabanyal de València.

Carrer del Castell. En temps antics es deia de la Cort al Castell. En un plànol del segle XIX apareix amb el nom de carrer dels Figueres. 

Carrer del Corralot. Deu fer referència a un antic corral de dimensions grans. No hi hagué cases a les dos bandes del carrer fins al segle XX. En un plànol del segle XIX apareix amb el nom de carrer de l’Hort de Mulet, llavors a la banda del col·legi només hi havien tres cases: la que enfronta amb el carrer del Mestre Roser, una altra per on hi ha ara el Charter i la casa cantonera amb el carrer del Delme; la resta eren horts. 

Carrer del Delme. En una de les cases del carrer es degué cobrar el delme, que és un impost antic, es pegava una desena part de la collita.

Carrer del Mestre Roser. Durant una època era conegut popularment amb una denominació en castellà, la calle corta. En un plànol del segle XIX apareix amb el nom de carrer de la Pena. Per cert, qui era el mestre Roser?

Carrer del Molí Vell. Perquè du cap a l’antic molí. Vora el molí passava una séquia.

Carrer del Pont. Mou del mateix pont de Ferro que travessa el riu Xúquer. Antigament era el carrer que portava al pas de la Barca. També s’ha dit carrer de Sant Antoni, des de l’entrada del poble fins a la plaça.

Carrer del Riu. Era el carrer que donava al portal del Riu, que estava on està el creuer actual entre els carrers del Riu i del Cabanyal, des d’on s’eixia del poble per a anar a buscar el riu i el pas de la barca, que està documentat que va estar al final del carrer (dalt o baix devia ser prop d’on hi ha les cases de dalt la mota).

Carrer del Trassagrari. Fa referència al trassagrari, que és la part de darrere l’altar d’algunes esglésies barroques, com ara la de Sant Pere d’Albalat.

Carrer dels Àngels. En temps antics tenia el nom de carrer del Malmassar, paraula que no està clar què significa.

Carrer dels Llavaners. Hi havia els antics llavaners. Ara n’hi ha en el jardinet una recreació i hi ha fotos antigues en què es veu gent llavant al llavaner. Una curiositat: la paraula llavaner és la forma que s’ha gastat sempre a Albalat, tant per als públics com per al llavaner de dins de casa. En altres llocs en diuen llavador o safareig.

El Pati. Antic espai posterior d’una casa del carrer de Cavallers.

Plaça de la Cort. La cort de Justícia era el palau del senyor on ara hi ha l’ajuntament.

Placeta de Sant Roc. Situada davant de l’ermita. En la part més estreta de la placeta, segurament és on estava situat el portal de Sant Roc, que era l’entrada al poble des de l’oest. En molts pobles hi han entrades amb portals dedicats a sant Roc, perquè en la tradició cristiana està considerat com a guardià de les pestes.

Carrer d’Algemesí. Es van assolar les cases entre el carrer de l’Esparteria i el Corralot per a obrir el carrer. De fet, és un lloc on es veu clarament com hi ha una baixada des de la part més antiga del poble, la més alta, cap a fora.