Barba-séquia (Albalat, el camí de l’aigua... 6)

Barba-séquia és la terra que es rega directament de la séquia mare perquè hi fita. Segons l’Onomasticon, el nom no ve «d’u que s’ha deixat la barba de fresc», ve de l’àrab bâb as-sāqiya, ‘porta de la séquia’.

A Albalat hi ha Barba-séquia Algemesí, Barba-séquia Jovades, Barba-séquia Vint-i-huitena i Barba-séquia Salt, referida cada una a les terres que reguen directament de la séquia mare en cada una de les partides dites.

A Llíria hi ha una partida de nom Barba-séquia, que és la que arreplega l’obra de Coromines.
En l'Enciclopèdia del regadiu històric valencià hi ha el terme «reg de barba» i es definix com a modalitat de reg efectuat des de la séquia mare o el canal secundari a la parcel·la adjacent, sense necessitat que l’aigua circule per ramals d’inferior categoria, com ara filloles, o en el cas albalatenc, braços.
L’expressió «regar de barba de séquia» (i «a barba de séquia») l’he trobada documentada en textos antics i segons que pareix és viva en diversos llocs on també es rega així.
En l'enllaç hi ha un xicotet vídeo en què es rega de barba (de) séquia per la partida del Salt.
https://x.com/albalatenques/status/1271388261789978625


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els llocs antics: els antigons i les paretetes (Albalat, el camí de... 9) (esborrany)

Imatge
  1.     Antigons L’ Antigor , els Antigós , els Antogors i els Antigolls són noms que apareixen alguna volta en documentació antiga (segles setze i dèsset) per a referir-se a un lloc d’Albalat, que estaria molt bé situar exactament, però que ara com ara, amb la informació que es coneix, és ben complicat de fer-ho. I què volen dir eixos noms? Vejam-ho. En 1538, Pere Antoni Beuter diu en «Primera part de la Història de València» (UV, 1998, p. 112): «Quan gran població fon Saguntho, de l'anphiteatro que fins ara dura se pot compendre: los de Morvedre li dihuen huy los Antigons , per no saber-li altre nom». El DCVB diu que els antigons són « ruïnes d’edificacions molt antigues , sien romanes , sien pre-romanes (val., mall.)». I posa com a exemples el carrer dels Antigors de Sagunt (actualment es diu d’Antigones) pròxim a les ruïnes del teatre romà, la partida saguntina l’Antigó d’Albasset, que conté ruïnes molt antigues, i els Antigons, navetes prehistòriqu...
Més informació

Ullals, brolls i séquies d'aigua nascuda

Imatge
Al llarg d'un any, de gener del 2021 a gener del 2022, i xafant moltes vegades el terme, he pogut elaborar un mapa dels ullals, els brolls i les séquies que naixen al terme i van cara avall, cap al nord, a trobar l'Albufera.   Esta entrada és només per a mostrar ací la imatge del mapa fet, per a conéixer una miqueta més eixe tresor natural que tenim. I és que conéixer el territori de l'aigua pot servir: per a avaluar-ne l'estat i dur a terme accions de millora o de conservació mesurar l'aportació que es fa a l'Albufera (en qualitat i quantitat) replantejar els límits del parc natural (de fet, ullals ben importants com els del Mallorquí, brolladors com els del camí de Moncofa o la séquia de la Senillera estan fora del parc) plantejar projectes ambientals i agrícoles sostenibles ... Bé, falta molta faena per fer, com ara geolocalitzar tots els punts, analitzar l'aigua, mesurar cabals... que ja queda fora de l'abast al qual s'arriba des d'ací. Tot i...
Més informació

Fatara o Alfatara (Albalat, el camí de... 8) (II)

Imatge
Pleit per l'aigua de Fatara!  Tot seguit hi ha diversos testimonis d'uns fets que van ocórrer en la partida de Fatara el 21 d'agost de 1631. Són les referències més antigues que hem pogut trobar de la partida. Són adaptacions dels textos dels testimonis publicats en  Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666)  (Fresquet, R., Albalat de la Ribera, 1997), trets, alhora, de l'Arxiu Municipal d'Albalat ( 11, l, 11, doc. 10). Informació rebuda en la vila de Albalat d’orde de Blai Novell, justícia, sobre els fets que ocorregueren el 21 d’agost de 1631 Testimoni d’Antoni Ponç Antoni Ponç, mercader, habitador de la vila d’Albalat, de trenta-un anys poc més o menys, en ser interrogat, contà que estava en la marjal, en un camp d’arròs que té en la partida de l’Alfatara , en companyia de Joan de Sos, llaurador, posant aigua en el dit camp. Quan estaven a punt de tornar cap al poble, perquè ja era quasi de nit, van vore a Guillem Seguer que estava més amunt...
Més informació