L’Alteret (Albalat, el camí de l'aigua... 4)

L’Alteret és el nom d’on ara hi ha l’institut Sucro i voltants, és un nom viu que no he trobat en documentació antiga. Vol dir ‘elevació poc pronunciada del terreny’, i pel diminutiu, poc elevada en comparació al terreny circumdant o als alters pròxims.

És un terreny que ha canviat moltíssim de fa unes dècades cap ací, ja que ha passat de ser terreny conreat a urbanitzat. Vora l’Alteret trobem altres topònims que fan referència a llocs que ja no percebem, com ara el sequiol de Gasparo (colgat), la séquia de les Casetes (colgada en part), el camí de la Travessa o primer assegador, o els braços de l’Alteret, la Manga i Tenedor.

El topònim de l’Alteret apareix en molts textos escrits recents d’investigació històrica, quasi sempre com a «l’Alteret de la Vint-i-huitena». Òbviament, eixe no és un nom que es diga a Albalat, ja que no li fa falta cognom. Ací, simplement és l’Alteret.

Possiblement una de les primeres voltes que deu aparéixer escrit això d’«l’Alteret de la Vint-i-huitena» és en La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1961 (València, 1965, http://mupreva.org/pub/172/en) en què es diu: «2. Prospección en L'Alteret de la Vintivuitena. Aprovechando los desplazamientos para la anterior prospección [en el nucli urbà d’Albalat], se visitó esta partida del término de Albalat, hoy convertida en huerto de naranjos, por cuya razón no se pudieron hacer zanjas exploratorias, limitándose el trabajo a la prospección superficial, con recogida de cerámica romana».

A partir de llavors, hi ha uns quants estudis històrics, sobre la via Augusta, sobre Sucro..., que l’anomenen, però des d’aquella prospecció poca cosa més s’ha fet en l’Alteret; una llàstima, la veritat.

Bé, en les imatges hi ha diversos fragments, com a exemple, d’eixos estudis en què apareix el nostre l’Alteret.