La Tancada de la Vila. Una aproximació a ullals i sénies (ressenya de l’eixida feta al juny d’enguany)

 

Ara fa mig any es va fer una eixida pel terme d’Albalat amb l’objectiu de conéixer-lo una miqueta més, mirar-lo d’una altra manera i posar-lo en valor. Conéixer una part del patrimoni natural que tenim, que determina el territori i que és l’hàbitat de moltes espècies animals i vegetals; del patrimoni l’arquitectònic, en este cas els vestigis de les sénies, i de l’etnològic (usos i tècniques de reg). Un recorregut que mostra com canvia la mirada envers l’entorn: d’intentar dominar-lo i controlar-lo a pretendre entendre’l i integrar-lo. Tot seguit n’hi ha un resum.

Tant de bo que es puga tornar a fer l’eixida més voltes amb les esmenes i les aportacions que s’han fet posteriorment i sisquera que servisca per a posar en valor el territori, conservar-lo i millorar-lo.

 

La ruta comença amb l’emmarcament i la descripció de l’espai físic de la marjal d’Albalat per a entendre per què «ací pegues una aixatà i ix aigua», com diu qui coneix el terme.

L’aigua en el territori és l’eix central del recorregut, en este cas concret l’aigua que naix dalt o baix entre l’Assagador i la Tancada de la Vila, i els usos que se n’ha fet en eixa partida. És a dir, el medi i l’aprofitament humà del medi, un exemple de la complexa interdependència entre l’aigua i l’ésser humà.

El recorregut, que transcorre en gran part per dins del parc natural de l’Albufera, és ben singular pels molts ullals i brolladors que hi ha. Molta de l’aigua que es veu brolla d’encadufades, que és el mecanisme que es fa servir per a conduir l’aigua cap ací i cap allà (la història del segle passat de la marjal! Cañas y barro a l’albalatenca!). I només és una mostra de tota la que brolla a la zona.

En les parades que es fan en el recorregut es pretén mostrar com els corrents d’aigua conformen el territori i situar la Tancada de la Vila. De més a més de vore els corrents d’aigua in situ i amb imatges, també es fa un salt temporal arrere a través de documents històrics per a comprovar com eren en altres temps i fins i tot per a descobrir llocs «amagats» d’on ix aigua.

Pel que fa a les espècies vegetals i animals, es descriuen algunes de les que s’hi poden trobar. Donen verdor a l’entorn entre altres l’espiga d’aigua, la bova, el senill, el lliri, la mansega, la trencadalla o el junc, i hi viuen petxinots, gambetes, anguiles i amfibis diversos. De més a més de la diversitat de parotets, palometes i insectes i de l’abundant avifauna que hi ha.

I una vegada s’entra a la Tancada, se n’explica la història que es coneix a través d’obres de referència, paperassa, plànols i la memòria col·lectiva per a reconstruir com passa de ser terra no cultivada de la vila, a terra cultivada i a la partició que hi ha ara i quin paper tingué l’aigua en tot això.

En acabant, s’explica com es regava la partida amb les tres sénies que hi havien, que encara hi ha gent major del poble que va gastar, i de les quals queden vestigis, com ara els pous i les conduccions per a fer arribar-hi l’aigua. Amb il·lustracions es mostra com funciona una sénia. I es fa referència a la toponímia local que indica que hi havien sistemes semblants d’extracció d’aigua per a regar en altres llocs, com ara en les partides de la Sénia i Alfatara.  

L’eixida acaba a la caseta de Tavallol on es proposen una sèrie d’actuacions que es podrien dur a terme per a posar en valor el territori, com ara les que hi ha tot seguit, com a exemples:

• conveni entre els propietaris de la Tancada i l’administració per tal de posar en valor l’ús comunal de les sénies;
• restauració de la caseta de Tavallol com a centre o punt d’interpretació (amb panells explicatius) i reconstrucció d’una sénia;
• senyalització d’una ruta de les sénies i integració en altres rutes que ja hi ha (com la del Samaruc) o que es poden fer (com ara entre els ullals d’Albalat);  
• elaboració d’unitats didàctiques per a les diferents etapes educatives i programació d’eixides de grup dels centres educatius locals;
• foment d’un model d’agricultura que integre el valor i el respecte de la natura i aprofitament de la marca de producte del parc natural de l’Albufera, en un moment com l’actual en què el model agrari majoritari està en crisi i transformació.
• I de segur que n'hi han moltes més.

S’ha d’agrair a les persones que hi ha tot seguit la col·laboració i la informació aportada (en algun cas ja fa molt de temps, quan això de fer l’eixida no era ni imaginable), perquè sense cada una de les converses i informacions no s’hauria pogut «muntar i compondre el recorregut». I és que primer toca descobrir, escoltar i comprendre.  

Moltes gràcies a José Maria Moreno, Batiste Aleixandre, Paco Jordà, Antonio Estrelles, Joan Ramon Giménez, Pere Joan Hernandis, Juan Antonio Domingo, Paco Chinesta, Batiste el pastor, Aarón Leida, Eduard Ferrús. I gràcies a Óscar López, pel suport, i a tota la gent que va vindre a l'eixida. 

Contingut: Juli Jordà i Maties Llopis

Dibuixos i il·lustracions: Maties Llopis

Fonts: publicacions i arxiu locals, Regadiu i canvi ambiental a l'Albufera 

Tot seguit un parell de vídeos i unes quantes imatges de l’eixida: