El trestellador de Campanar, un element en equilibri inestable*

*Vaja per davant que el que hi ha tot seguit és una entrada provisional escrita amb presses i correres, disculpeu els errors. 

Com passa sovint, hi han realitats (fets, objectes...) que passen desapercebudes, perquè estan ahí «de tota la vida», les trobem normals o en «no fer-se notar» és com si no estigueren, o ja no tenen ús, o per milanta raons més. Però a voltes ocorre que uns ulls ignorants d’eixa realitat la troben, de casualitat, i apareix la curiositat, almenys, de retratar-la (en el sentit estricte de fer-ne un retrat, una foto) i un cas així passà per la primavera pandèmica del 2020.

I a voltes, coses de la vida, eixa foto arriba, al cap del temps, a algú que en vore-la troba que el que s’hi veu és un element notable i digne de preservar.

Pere Hernandis arran de vore fotos del trestellador escriu a través de les xarxes el que hi ha tot seguit: «Habitualment quan pensem en el patrimoni, a nivell artístic, arquitectònic, històric, ens venen al cap els grans edificis, en el cas d’Albalat l’església de Sant Pere, la Casa del Bou, el pont... Però al costat de tot això hi ha un bon grapat d’elements, diguem-ne menors, que formen part del nostre passat col·lectiu, són un testimoni de la manera de fer, de treballar i de viure, que no ens podem permetre perdre.

»Entre els quals n’hi ha un gran nombre del patrimoni hidràulic que són ben interessants, com ara trestelladors, canets, ponts, parades i un etcètera ben llarg. De tots els elements se n’ha de destacar un, per la singularitat que té i per l’estat de conservació, que és de gran perill i no tardarà molt a caure. Es tracta d’una parada posada al final de Séquia Major, quasi aprofita de fita del terme amb Sueca, que vaig conéixer gràcies a una entrada de la pàgina Albalatenques.

»És una estructura singular: unes pedres dins de la séquia amb uns galzes per a les posts configuren la parada, tot això es completa amb dos pilars escalonats de rajola que es rematen amb un frontó triangular, amb una biga de fusta on presumiblement hi hauria encastat el mecanisme per a fer baixar i pujar les posts del trestellador».

Acaba el text amb una crida a la Junta Local de la Séquia Reial del Xúquer, ja que l’element dit està, teòricament, dins del seu àmbit d’actuació, perquè intervinga i preserve «un element únic en el nostre poble» i que si es demana l’ajuda de l’Ajuntament d’Albalat troba que de segur hi col·laborarà.

Ara fa un temps, la Junta Local i l’Ajuntament, en considerar la importància de l’element, han mamprés accions per tal de preservar-lo, ja que com va dir una arquitecta, en vore’n una foto publicada en Internet fa un any i mig, «està en un equilibri inestable!».

Un element del patrimoni hidràulic en un estat preocupant, que ja tenim descrit físicament, i que tant de bo ara es recupere i es pose en valor. Però, alhora, és un element del qual no se sap molta cosa. Ni quan es va fer, ni qui el va fer, ni per a què es va fer...

Segons que s’ha pogut saber, en la Séquia Reial no hi han referències, més enllà d’un punt marcat en un plànol.

Imatge aèria del trestellador, 1976. Font: Institut Cartogràfic Valencià

La parada està situada a uns quants metres a l’est d’on acaba el camí de l’Algoleja i la Séquia Reial, la qual, d’una banda, escorre al riu i, de l’altra, hi té el darrer braç de reg (el bracet de Tonico o sense nom, que rega uns quants camps de la partida de Campanar, terme de Sueca).

Unes metres més a l’est, el braç es bifurca: un ramal cap al nord i l’altre continua apegat a la mota. En el punt on se separen hi han dos fites, una, més gran, en la mota, i l’altra, a l’altura del bracet.

De la descripció espacial dita es pot extraure que l’element en qüestió, el trestellador, està situat en terme d’Albalat, fet que es corrobora si es mira el Cadastre.

Font: Cadastre.

En color carabassa marque el lloc on està, per a situar-lo respecte de la línia blava, que és de límit de termes.

Llavors es planteja una pregunta: per quins cinc sous es va fer una obra tan gran al final del terme, si només servix per a regar uns quants camps del terme de Sueca? Es diu que podria haver servit per a no deixar passar l’aigua al terme veí i que podria aprofitar per a omplir la marjal en època de vedat. Pot ser.

Demanant a uns i altres i fent més suposicions, sorgix la pregunta següent: ¿i si la parada formara part d’una séquia que portara l’aigua de la séquia de Campanar per a regar la part més occidental de la partida del mateix nom? I és eixa pregunta, que planteja de manera informal una persona que sap molt d’història local, la que fa «investigar» una miqueta més.

La suposició dita implicaria que hi ha o hi havia una canalització entre la séquia de Campanar i el final de la Séquia Reial en Albalat. Si es tracta llavors del cap d’una canalització entre les séquies dites, per a regar, suposadament, camps de Campanar, ¿qui tindria més raons per a fer eixa canalització i una obra així de gran, Albalat o els propietaris de Campanar?

Per lògica, els de Campanar, que en serien els beneficiaris. Però això fa que sorgisca una altra pregunta encara: per què es va fer l’obra en terme d’Albalat? No tindria sentit això, no? Com ja s’ha dit, el Cadastre i les fites situen la parada en terme albalatenc, però la sorpresa ve en consultar l’Instituto Geográfico Nacional i l’Institut Cartogràfic Valencià, que situen el límit entre els termes uns metres més cap a l’oest d’on el situa el Cadastre i, per tant, el trestellador queda a la banda de Campanar, de Sueca.

 

Font: Institut Cartogràfic Valencià.

La línia negra marca el límit entre termes segons l’IGN i la línia blava, segons el Cadastre. Entre l’una i l’altra hi ha el trestallador.

Redell!, la cosa, en compte d’aclarir-se, es complica! Ara bé, això sí, té una part ben positiva: si l’element pertany a Sueca, hi ha un actor més que pot contribuir a conservar-lo i posar-lo en valor.

I si parlem d’actors que tenen a vore amb el lloc on hi ha el trestellador, s’ha de mencionar també la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és qui té potestat sobre el riu i la mota, i per tant sobre el canyar que cau damunt del trestellador. Però a banda d’això, se’n fa menció ací perquè és en una publicació en la qual participa la Confederació on trobem una miqueta més d’informació sobre la zona.   

En Les Riberes del Xúquer: paisajes y patrimonios valencianos es descriuen el darrer braç de la Séquia Reial en Albalat i la séquia de Campanar, com ja sabem, espai per on hi ha el trestellador.

 

Font: Institut Cartogràfic Valencià.

Del braç de Tonico diu que és l’únic de la séquia mare que excedix els límits d’Albalat per a entrar en Sueca. Rega de sud-oest a nord-est, entre el final de la canal principal i el començament (bocacaz en el text original) de la séquia de Campanar (Hermosilla, 2006, 258). És a dir, que la suposició feta d’un conducte entre séquies pareix que té consistència. Però la realitat d’ara és que no existix: el braç de Tonico només rega uns quants camps de Campanar i no té continuïtat a la séquia de Campanar, tot i que és cert que queden el que pareixen vestigis.

I de la séquia de Campanar, la dita publicació diu que «Les terres occidentals suecanes en contacte amb la veïna Albalat, en el trànsit entre cítrics i marjal, a les partides de Campanar, la Martina i les Tancades es reguen mitjançant la séquia de Campanar i els ramals que té [...]. El sistema de reg tradicional discorre cap al nord, per la partida citrícola de la Martina, travessa la CV-515...» (Hermosilla, 2006, 243). Curiosament ací no es fa cap menció a un ramal entre el bocacaz i el límit amb Albalat.

Recapitulem doncs: tenim un trestellador entre dos límits de terme, dos séquies (la Séquia Reial i la séquia de Campanar) i una conducció d’aigua entre l’una i l’altra, en algun temps.

I això és el que toca ara: situar el cas en el temps. En l’obra de referència Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València, en l’apartat «La construcció de la segona secció de la Séquia Reial» es diu que «Josep Soto fou elegit [...] per a dissenyar la séquia que havia de conduir la dotació d’Albalat de la Ribera. Soto signà el plànol i el projecte de l’obra el 1775» (Sanchis Ibor, 2010, 158). I sobre la séquia de Campanar diu que «La partida de Campanar –a mitjan segle XVIII encara pertanyia al terme d’Alzira– comprenia les terres que envoltaven la desapareguda alqueria islàmica del mateix nom, entre les terres de Sueca i Albalat. Els camps de Campanar els feien majoritàriament llauradors suecans. Vora riu hi havia secans –vinyes i oliveres– i només es regaven alguns horts als voltants de la font medieval de la Closa. [...] Les dotacions [d’aigua] eres escasses i no satisfeien les necessitats dels pocs hereters que hi havia. [...] A començaments de l’any 1775 un grup de propietaris demanaren permís per a obrir una séquia, que havia de prendre l’aigua del Xúquer. [...]  La séquia seguia un traçat rectilini del riu a la font de la Closa i des d’allí continuava paral·lel a l’antic caixer, que servia d’escorredor» (Sanchis Ibor, 2010, 164).

Ja tenim més dades! Així que recapitulem altra volta: cap a finals del segle XVIII es duen a terme les obres de la Séquia Reial en Albalat i les de la séquia de Campanar, i, curiosament, segons P. Hernandis, les rajoles que hi ha en el trestellador són típiques del díhuit! La cosa lliga, no? El que no es troba en el llibre de Sanchis Ibor és una referència a una séquia entre les dos séquies dites.

Ai, si poguérem vore alguna imatge de l’època! Per sort en trobem una en Los paisajes del agua. Cultura, transporte y territorio on hi ha la reproducció d’un plànol també de 1775 de la partida de Campanar, llavors realenc d’Alzira:

Font: Los paisajes del agua. Cultura, transporte y territorio, pàgina 171.

En el plànol està representada la séquia de Campanar «que se pretende» (punt 3) i, si ens hi fixem, hi ha dibuixada una línia entre vora riu i terme d’Albalat, d’una banda, i séquia de Campanar, de l’altra, marcada amb una B. En la llegenda diu que eixa B és «Dirección de acequia nueva y Cano».

¿Eixa línia marcada deu ser el projecte de la séquia que hi ha hagut alguna volta entre la Séquia Reial i la de Campanar? No ho sabem, però pot ser.

El que sí que sabem és que la dita séquia entre la Séquia Real i la séquia de Campanar, sí que ha existit, perquè en queden vestigis, perquè es descriu en alguna publicació (com s’ha vist més amunt) i perquè apareix en uns quants plànols, com els que hi ha tot seguit:

 

Detall d’un plànol de treball topogràfic de l’Instituto Geográfico y Estadístico de 1905 en què es veu clarament la séquia dita, «A. Albalat», i en la mateixa ratlla de terme un punt negre (el trestellador?). Font: Instituto Geográfico Nacional. [El que hi ha en roig són actualitzacions fetes posteriorment, en 1937]

Detall d’un plànol de 1907 de l’Insituto Geográfico y Estadístico en què es veu en blau com hi ha una continuïtat d’una séquia que sobrepassa el límit de terme. I un punt negre xicotet entre un cano i la ratlla de terme (el trestellador?). Font: Instituto Geográfico Nacional.

 

Detalls de dos documents de treball de l’itinerari límit entre Sueca i d’Albalat de l’Instituto Geográfico de la primera dècada del segle passat. Font: Instituto Geográfico Nacional.

Detall dels braços de la Séquia Reial en Albalat, i remarcat al final de la dita séquia, l'escorredor al riu i una séquia que continua fins a la séquia de Campanar (Hermosilla, 2006).  

I fins ací el que hem trobat sobre el cas. Hi ha un element del patrimoni hidràulic, el trestellador, situat entre dos termes –potser en Albalat, potser en Sueca–, fet amb un material que és característic del segle XVIII i que en algun moment formava part d’una séquia que discorria entre la Séquia Reial i la de Campanar. Òbviament encara hi han moltes incògnites sobre el cas i de segur que hi ha més informació en algun lloc que hi posaria llum. Ací l’única pretensió és compartir la informació trobada en publicacions i la que s’ha obtingut preguntant a diversos persones que en saben. Tant de bo se’n sàpien més coses en el futur; diuen que saber d’on venim, la història del lloc on vivim, va bé per a saber cap a on volem anar. 

Per a acabar, toca demanar disculpes si la informació trobada no s’ha interpretat bé i alhora per a demanar que si algú fa esmenes o aportacions seran molt ben vingudes i ben agraïdes, ja que l’objectiu primer i final de qui escriu este text és compartir el que ha trobat i sobretot aprendre’n més. Aprofite les darreres paraules per a agrair a Pere Hernandis, Antonio Gavarrell, Joan Ramon Giménez, Pepe Pérez, César Carrasco, Paco Jordà, Antonio Estrelles, Eduard Ferrús i Maties Llopis l'interés i la informació aportada. I tant de bo que l'element del patrimoni hidràulic riberenc objecte d'esta entrada es preserve, es pose en valor i fins i tot, que puga servir per a vertebrar pobles veïns com Sueca i Albalat. 

J. Jordà Mulet, 4 de desembre del 2021

Fonts:

Aguilar Civera, I. Los paisajes del agua. Cultura, transporte y territorio. València: Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, 2015.

Arnau Juan, Ò.; Fuster Puig, P. Sueca, paisatge, cultura i medi ambient (mapa i guia excursionista 1:20.000). Sueca: Ajuntament de Sueca i el Tossal Cartografies, 2011.

Català Cebrià, J. Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer. València: Institució Alfons el Magnànim, 2018.

Catastro (https://www.sedecatastro.gob.es/).

Furió, A.; Lairón, A. (eds.). L’espai de l’aigua. València i Alzira: PUV i Ajuntament d’Alzira, 2000.

Giménez Úbeda, J. R. La Séquia Major d’Albalat, set segles d’història. València: Séquia Reial del Xúquer, 2014.

Hermosilla, J. (dir.). Les Riberes del Xúquer: paisajes y patrimonios valencianos. València: Conselleria d’Educació, Cultura i Esport – Confederació Hidrogràfica del Xúquer – PUV – ESTEPA, 2006.

Hernandis, P. J. Notícia Vila d’Albalat de la Ribera de Xúquer. Albalat de la Ribera: Ajuntament d’Albalat, 2007.

Instituto Geográfico Nacional (http://www.ign.es/web/ign/portal)

Institut Cartogràfic Valencià (https://icv.gva.es/va/)

Peris Albentosa, T. Enciclopèdia del regadiu històric valencià. València: Conselleria de Política territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Càtedra Demetrio Ribes, AVL, 2019.

Sanchis Ibor, C. Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València. València:  PUV, 2010.

Sanchis Moreno, F. J. et al. Mapas y planos (1678-1884). València: Diputació de València, 2010.

 

Imatges diverses del trestellador