Entrades

Els llocs antics: els antigons i les paretetes (Albalat, el camí de... 9) (esborrany)

Imatge
  1.     Antigons L’ Antigor , els Antigós , els Antogors i els Antigolls són noms que apareixen alguna volta en documentació antiga (segles setze i dèsset) per a referir-se a un lloc d’Albalat, que estaria molt bé situar exactament, però que ara com ara, amb la informació que es coneix, és ben complicat de fer-ho. I què volen dir eixos noms? Vejam-ho. En 1538, Pere Antoni Beuter diu en «Primera part de la Història de València» (UV, 1998, p. 112): «Quan gran població fon Saguntho, de l'anphiteatro que fins ara dura se pot compendre: los de Morvedre li dihuen huy los Antigons , per no saber-li altre nom». El DCVB diu que els antigons són « ruïnes d’edificacions molt antigues , sien romanes , sien pre-romanes (val., mall.)». I posa com a exemples el carrer dels Antigors de Sagunt (actualment es diu d’Antigones) pròxim a les ruïnes del teatre romà, la partida saguntina l’Antigó d’Albasset, que conté ruïnes molt antigues, i els Antigons, navetes prehistòriqu...

Fatara o Alfatara (Albalat, el camí de... 8) (II)

Imatge
Pleit per l'aigua de Fatara!  Tot seguit hi ha diversos testimonis d'uns fets que van ocórrer en la partida de Fatara el 21 d'agost de 1631. Són les referències més antigues que hem pogut trobar de la partida. Són adaptacions dels textos dels testimonis publicats en  Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666)  (Fresquet, R., Albalat de la Ribera, 1997), trets, alhora, de l'Arxiu Municipal d'Albalat ( 11, l, 11, doc. 10). Informació rebuda en la vila de Albalat d’orde de Blai Novell, justícia, sobre els fets que ocorregueren el 21 d’agost de 1631 Testimoni d’Antoni Ponç Antoni Ponç, mercader, habitador de la vila d’Albalat, de trenta-un anys poc més o menys, en ser interrogat, contà que estava en la marjal, en un camp d’arròs que té en la partida de l’Alfatara , en companyia de Joan de Sos, llaurador, posant aigua en el dit camp. Quan estaven a punt de tornar cap al poble, perquè ja era quasi de nit, van vore a Guillem Seguer que estava més amunt...

L'Alter (I) (Albalat, el camí de l'aigua... 1)

Imatge
L’Alter és una partida més alta –mig metre– que la terra circumdant, rodejada de l’Escorredor i la séquia del Barranc, i com a partida de la Marjal que és, s'hi fa arròs. Pel que fa al nom, en el capbreu de 1636 ja consta com a l’Alter de la Fleixinera. De més a més, hi trobem el camí de l'Alter , la parada de l’Alter i l’ ullal de l’Alter , també coneguts com a camí del Mig o de la Fleixinera del Mig, parada de Jupetí i ullal de les Ànimes, respectivament. I la travesseta de l'Alter , del pont de la Fàbrica a la séquia de Setze Pams. En l'Alter hi han un parell de sequers -fet destacable, perquè en trobem ben pocs més en la Marjal-: el sequer i la caseta de March i un sequeret més xicotet a la banda de baix de la partida. Diuen que en fer el pont de Montcada sobre el Xúquer (entre Algemesí i el camí d'Alzira) portaren terra de l’Alter per a fer-lo. De fet, encara hi ha qui recorda veure passar els carros plens de terra que venien de la Marjal, de l'Alter, i tr...

Una punta on confluïxen dos camins (apunts)

Imatge
La Punta de Plana, en altres temps de Cucorell, on confluïxen dos assagadors. A la dreta, el que es coneix ara com a l'Assagador i en temps antics com a camí vell de Segreny a València. Segreny era un poble situat a poca distància, entre l'assagador i el Xúquer. I és on hi havia un gual per a travessar el riu, pas del qual parla Jaume I, entre Segreny i Polinyà. Per cert, hi ha qui troba ressemblança entre els topònims Segreny i Sucro. A l'esquerra, un camí també conegut com a assagador, el primer assagador, i que passa entre l'Alteret (el famós de les troballes) i la Vint-i-huitena (on hi ha les Paretetes, segons documents antics) i va a parar al camí de Pardines i també al d'Algemesí, prop del darrer gual conegut del Xúquer, entre l'Estret i les Pruneres de Gumersilda (encara hi ha gent major que ha travessat a peu el riu per eixe punt, prop del que ara es coneix com a l’antic tir de plat). Per un tram del camí és per on ha de passar la ronda nord d’Albalat, a...

L’Alter (II) (Albalat, el camí de l'aigua... 3)

Imatge
L’Alter és un nom històric que ja apareix en el capbreu de 1636; també com a l’Alter de Sancho i de Gilabert. Es referix al terreny que hi ha al cap de l’actual carrer de l’Hortet, per on fins fa no res hi havia el sequer i la tarassana* de Tenedor, el sequer del Blanco i, per darrere, horts. I el significat que té, ‘elevació poc pronunciada del terreny’, és cabdal en un lloc com Albalat, vora riu. En 1704 trobem documentat el carrer de l’Hortet a l’Alter, que llavors tenia quatre cases i cinc veïns. Els horts que hi havia en l’Alter fins fa no res, segons llauradors del poble, no eren bons perquè, en ser un alter, no es regaven bé. De fet, hi ha qui conta que no s’entenia com es van poder vendre, però, clar, com a camps no eren bons, però per a fer cases, sí. I de fet, és un dels punts per a on ha crescut el poble. *Una tarassana és un lloc cobert sovint amb una mena d'entarimat de fusta de poca alçària per a guardar i conservar l'arròs fins que es venia, el que en altres lloc...

L’Alteret (Albalat, el camí de l'aigua... 4)

Imatge
L’Alteret és el nom d’on ara hi ha l’institut Sucro i voltants, és un nom viu que no he trobat en documentació antiga. Vol dir ‘elevació poc pronunciada del terreny’, i pel diminutiu, poc elevada en comparació al terreny circumdant o als alters pròxims. És un terreny que ha canviat moltíssim de fa unes dècades cap ací, ja que ha passat de ser terreny conreat a urbanitzat. Vora l’Alteret trobem altres topònims que fan referència a llocs que ja no percebem, com ara el sequiol de Gasparo (colgat), la séquia de les Casetes (colgada en part), el camí de la Travessa o primer assegador , o els braços de l’Alteret , la Manga i Tenedor . El topònim de l’Alteret apareix en molts textos escrits recents d’investigació històrica, quasi sempre com a «l’Alteret de la Vint-i-huitena». Òbviament, eixe no és un nom que es diga a Albalat, ja que no li fa falta cognom. Ací, simplement és l’Alteret. Possiblement una de les primeres voltes que deu aparéixer escrit això d’«l’Alteret de la Vint-i-huitena» ...

L’Arenàs (Albalat, el camí de l’aigua... 5)

Imatge
  L’Arenàs és una partida de la Marjal situada entre el camí de la séquia de l’Ullal Gros i el del Mig i la séquia del Barranc, i fita al sud amb Fleixet i al nord amb la Perola i el Pantà. El nom està format per la paraula arena i pot ser que un hipotètic sufix augmentatiu - às , que indicaria que és terra que conté bona cosa d’arena, tot i que teòricament hauria d’haver donat arenassa , ja que arena és femení. També podria provindre d’ arenars i haver caigut la r , com passa en el topònim gater els Serrillars, que ha esdevingut el Serrillàs, però hi ha una pega i és que no hi ha documentat cap arenar , ja que per a ‘terreny format per acumulació d’arena’, el que trobem és arenal , com a nom genèric i com a nom propi de lloc. És un topònim singular també per altres raons, ja que, segons que pareix, no n’hi ha altre, com a mínim ací i en la resta de territoris de parlar valencià-català. N’hi trobem d’emparentats, com ara l’Arena ací a la Marjal albalatenca mateix, les Arenes a la ...