L'Alter (I) (Albalat, el camí de l'aigua... 1)


L’Alter és una partida més alta –mig metre– que la terra circumdant, rodejada de l’Escorredor i la séquia del Barranc, i com a partida de la Marjal que és, s'hi fa arròs.
Pel que fa al nom, en el capbreu de 1636 ja consta com a l’Alter de la Fleixinera.
De més a més, hi trobem el camí de l'Alter, la parada de l’Alter i l’ullal de l’Alter, també coneguts com a camí del Mig o de la Fleixinera del Mig, parada de Jupetí i ullal de les Ànimes, respectivament. I la travesseta de l'Alter, del pont de la Fàbrica a la séquia de Setze Pams.

En l'Alter hi han un parell de sequers -fet destacable, perquè en trobem ben pocs més en la Marjal-: el sequer i la caseta de March i un sequeret més xicotet a la banda de baix de la partida.

Diuen que en fer el pont de Montcada sobre el Xúquer (entre Algemesí i el camí d'Alzira) portaren terra de l’Alter per a fer-lo. De fet, encara hi ha qui recorda veure passar els carros plens de terra que venien de la Marjal, de l'Alter, i travessaven el poble per a portar-los a Montcada.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els llocs antics: els antigons i les paretetes (Albalat, el camí de... 9) (esborrany)

Imatge
  1.     Antigons L’ Antigor , els Antigós , els Antogors i els Antigolls són noms que apareixen alguna volta en documentació antiga (segles setze i dèsset) per a referir-se a un lloc d’Albalat, que estaria molt bé situar exactament, però que ara com ara, amb la informació que es coneix, és ben complicat de fer-ho. I què volen dir eixos noms? Vejam-ho. En 1538, Pere Antoni Beuter diu en «Primera part de la Història de València» (UV, 1998, p. 112): «Quan gran població fon Saguntho, de l'anphiteatro que fins ara dura se pot compendre: los de Morvedre li dihuen huy los Antigons , per no saber-li altre nom». El DCVB diu que els antigons són « ruïnes d’edificacions molt antigues , sien romanes , sien pre-romanes (val., mall.)». I posa com a exemples el carrer dels Antigors de Sagunt (actualment es diu d’Antigones) pròxim a les ruïnes del teatre romà, la partida saguntina l’Antigó d’Albasset, que conté ruïnes molt antigues, i els Antigons, navetes prehistòriqu...
Més informació

Ullals, brolls i séquies d'aigua nascuda

Imatge
Al llarg d'un any, de gener del 2021 a gener del 2022, i xafant moltes vegades el terme, he pogut elaborar un mapa dels ullals, els brolls i les séquies que naixen al terme i van cara avall, cap al nord, a trobar l'Albufera.   Esta entrada és només per a mostrar ací la imatge del mapa fet, per a conéixer una miqueta més eixe tresor natural que tenim. I és que conéixer el territori de l'aigua pot servir: per a avaluar-ne l'estat i dur a terme accions de millora o de conservació mesurar l'aportació que es fa a l'Albufera (en qualitat i quantitat) replantejar els límits del parc natural (de fet, ullals ben importants com els del Mallorquí, brolladors com els del camí de Moncofa o la séquia de la Senillera estan fora del parc) plantejar projectes ambientals i agrícoles sostenibles ... Bé, falta molta faena per fer, com ara geolocalitzar tots els punts, analitzar l'aigua, mesurar cabals... que ja queda fora de l'abast al qual s'arriba des d'ací. Tot i...
Més informació

Fatara o Alfatara (Albalat, el camí de... 8) (II)

Imatge
Pleit per l'aigua de Fatara!  Tot seguit hi ha diversos testimonis d'uns fets que van ocórrer en la partida de Fatara el 21 d'agost de 1631. Són les referències més antigues que hem pogut trobar de la partida. Són adaptacions dels textos dels testimonis publicats en  Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666)  (Fresquet, R., Albalat de la Ribera, 1997), trets, alhora, de l'Arxiu Municipal d'Albalat ( 11, l, 11, doc. 10). Informació rebuda en la vila de Albalat d’orde de Blai Novell, justícia, sobre els fets que ocorregueren el 21 d’agost de 1631 Testimoni d’Antoni Ponç Antoni Ponç, mercader, habitador de la vila d’Albalat, de trenta-un anys poc més o menys, en ser interrogat, contà que estava en la marjal, en un camp d’arròs que té en la partida de l’Alfatara , en companyia de Joan de Sos, llaurador, posant aigua en el dit camp. Quan estaven a punt de tornar cap al poble, perquè ja era quasi de nit, van vore a Guillem Seguer que estava més amunt...
Més informació