Regants de Senent i de la Costera
I això passa amb els regants. Hi ha gent del poble, sobretot
que ja té una edat i gent que s’ha dedicat o es dedica al camp que sap que hi
han unes séquies que tenen un nom específic: regant. Com també hi han séquies, escorredors,
reguerots, cubelles (en altres temps), sequiols, braços, canals, regadores... i
cada un té unes característiques i servix per a una cosa (ací no és el lloc per
a parlar-ne, per espai i sobretot per ignorància, però es poden consultar diverses
obres que en parlen o demanar-ho a la gent major o a qui fa de regador o de
sequier, que de segur que en saben a muntó).
Ací ens centrem en el recorregut de cap a cap d’Albalat que
anem fent a poc a poc. Com que vam deixar la cosa per la partida de Catalina, reprenem
la passejada per allà mateix. I és que a la vora occidental de Catalina hi ha
el regant de Senent, que naix al camí del Realenc, i una micoteta més a l’oest
hi ha la part final del regant de la Costera. Per això l’entrada va sobre eixos
regants.
Però abans d’arribar allà, tocaria explicar eixos noms.
Deixem el topònim de la Costera per a una entrada específica sobre la dita partida
i tampoc no parem molt en Senent, perquè pareix fàcil d’explicar: segurament,
allà a on naix el regant, la bassa o les basses de la vora devien ser d’algú de
nom Senent. Ací
parem l’atenció en regant, que com ja s’ha dit, pareix un nom comú per a
molta gent del poble, però té la seua cosa. Anem a pams.
Què és un regant?
Si es fa el preguntat fora d’Albalat, per exemple, a Sueca, la
resposta segurament serà: qui rega o qui té dret de regar.
Però ací no fa referència a una persona, per tant no ens val.
Busquem la paraula en diccionaris i treballs sobre lèxic agrícola, a vore si es
resol l’enigma, i diuen que regant vol dir:
2. Qui s’encarrega de regar els camps o qui vigila l’aigua del reg.
3. Mesura d'aigua equivalent a vora 500 litres per minut; cabal d’aigua.
És a dir, tampoc resolen el significat de regant ací. Mala sort!
Com que regant forma part de diversos topònims, els busquem
en el corpus toponímic valencià de l’AVL i és llavors quan u veu l’abast geogràfic
reduït que té: només que n’hi han en Albalat i Algemesí, i un en Favara (regant
del Mig).
En Algemesí, els regants estan tots en zona de marjal (actual
o històrica), prop del terme d’Albalat, és a dir, formen part de la mateixa
realitat. Per posar-ne un parell d’exemples, el de l’Albarzer, vora la partida
albalatenca de Moncofa o el de la Figuereta, també ben a prop.
En Albalat, el corpus inclou, de més a més del de la Costera i
el de Senent, el dels Comuns.
I com que formen part de topònims, deuen dir-se així de fa
molt de temps, no? Llavors toca consultar també textos antics d’Albalat, a vore
si en diuen alguna cosa. I resulta que sí. En posem uns quants exemples:
- En Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera
(1611-1666), apareix el terme regant unes quantes voltes, com ara
ací: «Antoni Pons i Guillem Seguer estaven a la parada del regant comú de
l’Alfatara cridant».
- En Capbreu d’Albalat de la Ribera de 1636
apareixen els següents: regant de la Costera Vella, regant de Moncofa, regant
del Morelló, regant Nou, regant nou del Molí, regant de Palmella i regant vell
de Moncofa.
- En Notícia Vila d’Albalat de la Ribera de Xúquer 1704, apareix el terme regant diverses voltes, com ara en la descripció de la séquia de Vallvert de la qual diu que rega: «La partida de la Madre [...] Rega per dos regants i tres boqueres que té en la present séquia [...] la partida de la Costera Nova, per un regant, ... boqueres que naixen de dita séquia [...] la partida de la Costera Vella, per boqueres ... i un regant que va vora vora terme de Campanar, que naix de dita séquia». I també, per posar-ne dos exemples més, en la pàgina 66 «regants: Madre, Costera Nova, Costera Vella, Mallorquí, Mallorquinet, Fleixinera» i en la 86 «regants: Alfatares, Palmella, Moncofa, Fleixinera, Entreséquies».
És a dir, regant es diu ací de fa temps. Però encara ens falta saber què vol dir exactament.
Continuem buscant en l’AVL i és llavors quan trobem en Criteris per a la fixació de la toponímia el terme regant: diu que vol dir ‘sequiol’, és a dir, «en un sistema de
reg, canal secundari, especialment en l’Albufera».
I això ja s’acosta molt més al significat que té en Albalat.
Per fi! Per a comprovar eixa informació, demanem a diverses persones del poble
què vol dir regant i de les respostes d’uns i altres es pot traure la definició
següent:
REGANT
Séquia secundària de la marjal per a regar una partida o una
part i alhora escórrer aigua d’una altra partida o d’una altra part de la
mateixa partida, que arreplega l’aigua d’altres séquies, aigua d'escorrentia o que hi brolla.
Té com a sinònim reguerot, i n’hi han que tenen nom propi i n’hi
han que no en tenen.
Ara sí. Ja sabem què vol dir i on n’hi han, i com el samaruc, resulta que el regant és com un endemisme, en este cas, de la marjal d’Albalat i d’Algemesí. Així que cuidem-los, que només que en tenim ací. I ja podem parlar dels dos regants que volem visitar ací.
REGANT DE LA COSTERA
El regant de la Costera comença a mitjan camí entre el pont
de l’Anell i on el camí del Realenc gira cara al nord. Travessa més o menys recte, pel mig,
la partida de la Costera de sud a nord, fins que aboca l’aigua a la séquia de
Setze Pams. Vora tres quilòmetres de regant que ompli les basses d'una part de la dita partida.
Manté cabal d’aigua tot l’any (encara que en siga poc en
alguna època) almenys des d’on comencen les basses d’arròs (a l’altura del
sequer que hi ha) fins a Setze Pams.
REGANT DE SENENT
Regant que naix en una bassa vora el camí del Realenc i que
discorre de sud a nord, paral·lel al de la Costera, fins que aboca a Setze
Pams. Fa uns sis-cents metres llargs i té aigua tot l’any, que brolla d’allà
mateix.
A mitjan trajecte, a la vora esquerra, a uns metres, hi ha
una flotada de senill i una clapa de terreny mig pantanós a tothora que fa imaginar
com seria la marjal en altres temps.
Per a anar a vore’ls, l’un i l’altre, es pot fer per diversos trajectes, però
ací se’n proposa un que permet vore on naix el de Senent i el de la Costera i
on aboquen els dos regants, a la séquia de Setze Pams.
En l’enllaç hi ha un recorregut de quinze quilòmetres que a més
permet veure una gran part del terme: https://goo.gl/maps/u8qfGChYRyCuZrV68
I fins ací. Com sempre, si teniu alguna informació més o alguna esmena, ben vinguda i ben agraïda serà.
Afegitó: Al cap d'uns quants dies de publicar l'entrada, hem pogut consultar l'Enciclopèdia del Regadiu Històric Valencià de T. Peris Albentosa (Generalitat Valenciana, 2021) i inclou el terme regant amb el significat de 'séquia' i explicita com a font l'obra Notícia Vila d’Albalat de la Ribera de Xúquer 1704.
Fonts i obres consultades:
B. Aleixandre, G. Estrelles, P. Jordà, J. Pérez, E. Messeguer, E. Ferrús, F. Sarrió, A. March, G. Latorre, J. Sarrió
Diccionari Català-Valencià-Balear
Diccionari etimològic i complementari de Coromines
Criteris per a la fixació de la toponímia de l'AVL
La toponímia d’Algemesí (F. J. Llácer i F. Esteve, Algemesí, 2011)
Toponímia d’Albalat de la Ribera (P. Hernandis i J. Jordà, AVL, 2012)
Corpus informatitzat del valencià
Vint processos criminals d'Albalat de la Ribera (1611-1666) (Rafael Fresquet, Albalat, 1997)
El Capbreu d’Albalat de la Ribera de 1636 (Eduard Sarrió, Albalat, 1998)
Notícia Vila d’Albalat de la Ribera de Xúquer 1704 (Pere Joan Hernandis, Albalat, 2007)
«Vocabulari
valencià del conreu, molinatge i comerç de l’arròs» (Fermí Cortés i Lluís
Granell, Revista valenciana de filologia, 1952)
«El lèxic agrícola de la Ribera Baixa» (Jeremies Barberà, Quaderns
de Sueca VI, Sueca, 1984)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada